divendres, 23 de febrer del 2024

Roser Cabrera, Socia d'Honor de I'ECMA

A ROSER CABRERA EN L’ACTE DE NOMENAMENT DE SÒCIA D’HONOR DE L’IECMA

Enhorabona IECMA per tan encertat Nomenament. Enhorabona Roser Cabrera per tan merescut Reconeixement.

 Molt significatiu benvolguda amiga Roser que l’any 2024, dedicat a recordar la nostra Maria Ibars, l’IECMA, et nomene a tu Sòcia d’Honor, la primera dona Sòcia d’Honor. Una coincidència, o potser una intenció ben pensada, que engrandeix a Maria Ibars, a Roser Cabrera i a L’IECMA.

 Em va entusiasmar saber que una institució tan important a la nostra comarca, i al País Valencià, com és L’IECMA, nomenara Sòcia d’Honor a la catedràtica en filologia, investigadora i etnofilóloga Roser Cabrera;  i em vaig sentir molt emocionada quan ella em va demanar que diguera unes paraules en l’acte de nomenament, com amiga, escriptora i companya d’ocupacions i preocupacions.

 La nostra és una amistat de maduresa. Vam començar a teixir-la a les acaballes dels segles xx i xxi, i la consolidàrem amb fermesa pels interessos culturals comuns, per la sororitat i pels moments compartits juntes parlant dels treballs invisibles de les dones, de la intervenció en l’educació, en la transmissió de costums, la llengua, la cultura, i d’una manera particular en la literatura.

Rememore aquells deliciosos encontres literaris de la Marina en Veu de Dona en els quals, junt a l’admirada i enyorada Carme Miquel, totes tres recorrien la comarca donant a conèixer els textos propis i posant en valor les escriptores  que tant ho mereixien com Carmelina Sanchez Cutillas, Maria Benito, Maria Ibars. Quant vam aprendre unes d’altres i quant ens vam animar, i empentar per agafar força i seguretat.

  La docència ha sigut la passió de Roser Cabrera. Capdavantera amb la seua metodologia i aportació de projectes, ens ho deixa ben palés en el llibre publicat a 2017 “ L’aula viscuda : experiència en la docència de llengües estrangeres”; i en llibre de text  “Història de la vida quotidiana. El taller del geògraf i l`historiador” per a les assignatures de Cultura Popular (Ed. Bromera, Alzira.1998).

Potser la gran estima per l’ensenyament, per anar més enllà dels currículums generals establerts, l’ha duta a la seua altra gran passió intel·lectual d’estudi, investigació i difusió de la Cultura popular Valenciana que ha donat com a fruits valuoses aportacions etnogràfiques i etnolingüístiques.

 Diu Joan Francesc Mira al pròleg que li fa al llibre “ Estudi de l’olivera, l’oliva i l`oli a les comarques alacantines” : “Si ens paràvem a pensar-ho seriosament, semblaria increïble que un llibre com el que ara publica Maria Rosario Cabrera no s'haguera escrit abans. Que no s'hagen escrit abans un llibre com aquest, i algunes dotzenes més de llibres semblants. És un mal senyal: un senyal que els valencians hem viscut d'esquena a la nostra realitat més immediata, a la realitat d'una història encara viva, a tot allò que han fet en el nostre propi entorn les generacions que ens han precedit.” 

I en la introducció del mateix llibre escriu Roser:  “Crec que tinc el deure de deixar escrit tot el que he aprés d'aquests homes i dones del País Valencià, i és aquesta la raó que em mou a contar la història d'un arbre mil.lenari, l’olivera”.

I ens ho conta, i ens ho explica, sobre el camp, sobre la mar... i ens dona tants detalls i paraules. Hem d’agrair-li tantíssim perquè costums, oficis tradicionals, feines camperoles, marineres, domestiques, artesanes o industrials, es mantiguen en la memòria col·lectiva i en la història, així mateix com el llenguatge específic que acompanyava cada professió, amb un vocabulari excel·lent referent a espais, eines, tasques, i que mercé als estudis de Roser i els llibres que ha escrit no es perdran.

 Gràcies, saps com embelleixen “les gravors dels teus mariners” els capvespres dels meus escrits.

 Amb les seues investigacions col·laborà junt a la Xarxa de Dones de la Marina Alta en els Premis 8 de Març, dels quals va ser una de les primeres premiades com a referent comarcal, i ens ajudà a descobrir grans dones invisibilitzades per ser reconegudes i lloades, com Lola Ribes Ivars “armadora de pesca”. 

 Esmentaré el seu llibre “Escolta Laia...” una bellesa d’escrits dedicats a la seua neta i els seus nets, a joves i infants que desconeixen el passat immediat. Ens relata costums tradicionals, vivències compartides amb la família, experiències de la seua infantesa al món rural, quan passava els estius a Benissa, i amb precises i precioses paraules ens deixa uns quadres sentits en els quals la vida domèstica, la llar, la caseta de camp, la mare, l’àvia, cobren rellevància i protagonisme. Escriu en les primeres pàgines:

“La meua iaia s’alçava molt matí i no parava de treballar en tot el dia. Començava el dilluns quan anava al llavador i rentava la roba blanca, i l’estenia al sol. La roba de color es rentava dimarts...” pg23

I més avant diu:

“La meua relació amb el gessamí és molt sensual. Eixa humil flor blanca, tan senzilla i de tacte suau em magnetitza amb la seua dolça fragància i té el poder de traslladar-me molt lluny, en l’espai i el temps. A la iaia Rosario també li agradava molt el gessamí ... i feia bronges de gessamí per a adornar-se” pg 41

 Així, amb les seues dedicacions apassionades a la docència i a la recuperació de la cultura popular Valenciana, Roser Cabrera ha anat estenent costums antics a la vista de menuts i majors, i amb els seus llibres ha format meravelloses bronges de paraules perquè no es perderen.

El seu treball ens recupera l’aire i l’aroma que respiraren les generacions passades i ens ensenya quin és el nostre referent històric, territorial, identitari, cultural, lingüístic, i com hem d’avançar sense deixar de ser qui som, amb la gran herència rebuda, cap a una societat més justa, igualitària, culta i pacífica.

 

Gràcies Roser i enhorabona.

Pepa Guardiola, 22 de febrer de 2024




Article premsa Levante, reconeixement Roser Cabrera


diumenge, 4 de febrer del 2024

10 ANYS DEL TREN DE LA LLIBERTAT


Desé aniversari d'un Dia Gran del Feminisme i de la reivindicació dels Drets de les dones. 10 anys del Tren de la Llibertat, i seguim necessitant mes combois de Trens de Llibertat per continuar avançant i perquè no ens lleven el que el feminisme ha aconseguit. Records emotius i que ens animen a seguir l'activisme per la Igualtat. 
#10anystrenllibertat
#nosaltresparimnosaltresdecidim 
#niunpasenrerre

dissabte, 3 de febrer del 2024

De bous i burreres

   CONVERSA D'ANIMALS DE TRELLAT

-Salat, diuen alguns humans que els bous embolats no pateixen.
-Això sí que és un embolat. Mira, pel dia de la Candelera, els propose a eixos humans que si tenen una mascota a casa li posen una candeleta encesa davant dels ulls, i a vore que passa.
-Salat, fer això és una crueltat!!!
-I posar foc a les banyes del bou què és?


(Salat i Espluc són dos personatges de la faula "La casta de Banya de Trencada", Pepa Guardiola, ed. Tàndem, 2012)



Destrosses que es veien vindre. Ole! la festa taurina.

Que es carreguen un sillar de tosca de l'escalinata de l'Església de Sant Bertomeu de Xàbia, Monument Históric-Artístic Nacional des de 1931 i BIC (Be d'Interés Cultural) des de 2018..., i que més dona, son bous, total després amb un poquet d'algep s'apanya.

dimecres, 17 de gener del 2024

GOJOS A SANT ANTONI, des del Montgó

 GOJOS A SANT ANTONI

   (des del Montgó)


Diu la dita ancestral,

certa, seriosa i cabdal:

"Sant Antoni del porquet

sempre cau en disset".


Com tants dissets de gener,

demane al sant bonhomiós,

que guarde ben amorós

del Montgó els animalets.


Enguany un prec especial 

al taulellet del riurau: 

"sana sant a la gateta

que s'ha fet mal la pateta".


I malgrat no creure en sants

tinc amb sant Antoni un tracte:

"ell em salva els animals 

i jo el taulellet li guarde".


Pepa Guardiola



dijous, 4 de gener del 2024

El riurau Arnauda, campament dels Mags

Acollidor el riurau Arnauda en tota l'esplendor de  campament dels Mags d'Orient, inclosos  tallers d'oficis antics pel que els puga ser de necessitat.

La il·lusió de xiquets i xiquetes (i tambe de majors) es passeja entusiasmada  per les velles arcades. Segur que, al llarg  de més del seu segle i mig de vida, sostre i parets han resguardat en nombroses ocasions la caravana reial i li han oferit descans per recuperar forces del viatge abans d'acomplir l'encàrrec de repartir regals. 

El meu avi em contava que de menut havia vist petjades de camell el dia de Reis al seu riurau. I jo m'ho creia com un conte. 

Ara m'ho crec de veritat, perquè amb estima, voluntat, imaginació i esforç tot és possible.

A vore si em porten el que els he demanat

(Fotos de José Miguel Martí a Xàbia en la pell)

 


divendres, 22 de desembre del 2023

"Atributs de la Pau", conte de cap d'any 2023-2024


Com acostume a fer des de desembre de 2004, la meua Felicitació de Festes Nadalenques, acomiadament de l'any que acaba i salutació del que comença, a la qual denomine "Conte de Cap d'Any"  i que publique en format de targeta multimèdia, enguany ni és de cap d'any, perquè l'avance,  ni tampoc és  conte, relat  o narració. Enguany és una mena de poema senzill (ja ho he fet en altres ocasions), organitzat en estrofes curtes que contenen la paraula PAU. 

Me l'han dictat  les veus dels éssers que se l'estimem, que la necessiten, que la troben a faltar, i conscients de quant ens costa als humans aconseguir-la, m'han parlat dels "Atributs  de la Pau", i m'han aconsellat atendre' ls amb rapidesa. Consell ben convenient a causa dels temps tan  dolents que estem vivint on imperen les controvèrsies, l'odi, les guerres, confrontacions, provocacions, venjaces, desigualtats, misèries... tantes i tantes injustícies... 

Per això vull escoltar la Pau, sentir-la en què siga amb paraules, imatges i sons. 

Vos deixe el poemeta i el vídeo de targeta de felicitació multimèdia amb fotografies, text, veu i la música de guitarra que les acompanya,  interpretada per  Minerva Najarro, una joveneta,  artista ben sensible.

 Bones Festes i esperançador 2024.

 

                                   Pepa Guardiola


https://www.youtube.com/watch?v=I1pEKnJkrAo