dijous, 30 de desembre del 2010

FELICITACIÓ DE CAP D'ANY. FELIÇ 2011

Seguint el costum de felicitar tothom per cap d'any, a fi d'acomiadar, amb els ànims junts,  l'any que acaba i saludar el que comença, deixe el multimèdia que he creat enguany.   Centrat en els Molins de la Plana de Xàbia i especialment dedicat als voluntaris i col.laboradors de Xàbia Viva, per la defensa i restauració dels Molins que han dut a terme i per animant-los a continuar en la tasca tan important.
AMB EL DESIG I ESPERANÇA QUE 2011 PORTE FELICITAT, BONS ÀNIMS, SALUT  I MILLORES PER A TOTHOM, PERÒ MÉS PER A QUI MÉS HO NECESSITE.



Cliqueu aquí per tenir informació sobre els Molins de la Plana i els treballs de Xàbia Viva.

dimarts, 28 de desembre del 2010

EL GOVERN DE XÀBIA I LA RUÏNA DELS PARQUINGS

Jo no sé si, com diuen, “cada poble té els governants que es mereix”.   En tractar-se de governs democràticament elegits, seria més correcte especificar que a cada  poble el governen aquells que són més votats, o més hàbils a l’hora de fer pactes ( val entendre hàbils per “sense escrúpols”). 
Imagine que la frase és fruit  de l’experiència i per tant no està exempta de bona dosi de raó.   Però costa, costa acceptar que un poble com Xàbia es meresca el què fan i decideixen  els polítics  que l'han  governada  durant més de 20 anys.   Dues dècades de vaques grosses, de bonança econòmica, de riquesa fàcil, en les quals el nostre territori ha donat de si més del que era recomanable, i ha engreixat tant les butxaques de particulars com les arques municipals. La transformació social,  territorial i patrimonial ha sigut immensa ( devastadora en molts casos),  i segurament més intensa del que ciutadans i administració pública podíem assimilar en un espai de temps tan relativament breu. Hem corregut com a xiquet amb sabatilles noves i ens hem ficat en més d’un bassal d’aigua, sense parar un instant a replantejar-nos la conveniència i idoneïtat del que fèiem i com ho fèiem.  I s’han comés errors, ha hagut  mancances, equívocs, enganys, dispendis, interessos contraposats, egoismes, prepotències, intransigències... i especulacions.
 Però les errades comeses per un ciutadà particular les paga i suporta ell, mentre que les comeses per l’administració pública les paguem tots, així la responsabilitat dels governants és tan gran com la transcendència  de la decisió i l’actuació adoptada.  Un governant no pot córrer com xiquet amb sabatilles noves, perquè les bombolles no li ixen a ell, sinó al poble, ni es pot ficar en bassals d’aigua bruta perquè el calçat que du no li pertany.
No, Xàbia no es mereix les grans mancances dels qui la governen,  entre les quals passarà a la posteritat la darrera decisió d’empenyorar  el futur amb el rescat de la concessió d’uns parquings que han resultat ser un negoci ruïnós.  Un rescat ( no compra) amb el qual l'empresa concessionària se'n va amb les mans plenes, en època de vaques flaques;  mentre  l’ajuntament s'endeuta  amb  13,2 milions d’euros ( més interessos),  quantitat que nuga els pressupostos municipals durant els propers 20 anys ( com a mínim), bloqueja abordar altres projectes més necessaris, esgota l’erari públic fins l’extenuació i requerirà exprimir a impostos la ciutadania.
Quina bèstia parda hi ha amagada, en la foscor d’eixos parkigns deficitaris, que cal tapar-la amb un préstec milionari  abans que obriga la boca? 

Veure informació d'interés      Diari Levante                 Diari Informació       
                                          Xàbia al Dia                  Roda de premsa Chulvi          


De Xàbia en Vinyetes de Fernando Sala   ( amb permís de l'autor)
-

divendres, 24 de desembre del 2010

BON NADAL I MOLTS ÀNIMS

Enguany, trencant el meu costum de felicitar l'Any Nou i sense que tinga en ment deixar de fer-ho, m'avance al conte de cap d'any per deixar una senzilla felicitació nadalenca.
Tal i com va el món, no sobren ànims ni salutacions.


BON NADAL

pepa guardiola

dijous, 9 de desembre del 2010

BON NADAL PER A PASSAR FAM.

Còpie i deixe al meu blog la queixa dels interins en atur, a la qual em sume, per solidaritat i per interés. Per solidaritat: perquè és just. Per interés: perquè jo ( que treballe de fa molts anys) voldria que em jubilaren, mentre ells ( que han treballat poc) volen  faena. 

"El govern autonòmic ha retallat més de 50.000.000 d’euros del pressupost de la Conselleria d’Educació. Això ha suposat la precarització de l’ensenyament públic. Enguany hi han com a mínim 1.500 professors menys. A nivell professional està causant drames. En general el professorat interí està pagant la crisi, així els que tenien vacants enguany fan substitucions i els que feien substitucions enguany estan aturats i passant per una greu situació econòmica. En algunes especialitats, per exemple Filosofia, hi ha professors interins amb anys de servei que encara no han treballat en tot aquest trimestre. També, és molt greu la situació dels opositors que han tret bones notes i han entrat en borses de treball, però que probablement no treballaran i se’ls expulsarà de la borsa. A més, la FP està patint un procés de marginalització dirigit des de dalt.
Especialment greu són les conseqüències a les aules. Aquesta manca de recursos i de professorat es nota als centres educatius públics, i les aules dels instituts s’han massificant, pujant les ràtios i carregant-se els desdoblaments i els reforços. A més, a penes s’estan cobrint baixes. En les actuals circumstàncies l’ensenyament públic és de pitjor qualitat i sembla que se l’està relegant al paper de “beneficència”, al mateix temps conselleria va reforçant les ajudes als concertats i a les universitat privades, la gran majoria d’aquests centres són del sector catòlic...
El govern autonòmic retalla d’Educació, però malgasta en capritxos i projectes faraònics, com és la Formula 1 (un 25% del pressupost de la retallada educativa), el projecte de parc temàtic de Ferrari (un 16% de la retallada), l’American’s Cup, la Ciutat de les Ciències o la prolongació de Blasco Ibañez (40 milions per a comprar vivendes al Cabanyal, abans de la fase d’expropiació). Conselleria s’endeuta per coses superficials i retalla, privatitza i precaritza els serveis més bàsiques (ensenyament i sanitat).
Farts d’esperar i desesperar, alguns professors interins a l’atur hem decidit concentrar-nos a les portes de Conselleria tots els dies d’adjudicació...
A protestar, perquè si no protestem ara, la situació es tornarà pitjor!"

I als de la meua generació ens tocarà currar fins que a les granotes els cresquen pèls.

dilluns, 6 de desembre del 2010

EL PINTOR VALENCIÀ XIMO GASCÓN A LA SAATCHI GALLERY

Ximo Gascón (de l'Alcudia-Valencia) és pintor, i  mestre ( treball en el què també es pinta prou). El doble ofici ( l'oficial i el d'afició) és habitual entre persones de gran  sensibilitat, capacitat creativa i sentit de treball; perquè viure només de l'art, en aquest país nostre, implica una vida dura, difícil i més bé tirant a sacrificada.
Ximo, com a pintor, té un extens currículum d'exposicions, treballs i premis. Potser, no és dels pintors que més sonen en els àmbits d'arts plàstiques valencianes,  ni falta que fa. Pinta allò que vol, li plau, li complau, li evoca el món que l'envolta, li suggereix el que viu, el que sent, experimenta... i el temps li permet, però amb completa independència, sinceritat, sentiment; deixant-se portar pel seu esperit creatiu, per l'estil avantguardista, per  estimes  a les persones, a la natura, a la realitat vera o  somniada...
Potser per això ha sigut seleccionat, i a hores d'ara GUANYADOR en el concurs online de pintura que convoca  la Saatchi Gallery de Londres. Una galeria creada  l'any 1985, amb la filosofia de promoure l'art contemporani, independent, lliure de tòpics, i donar a conèixer artistes  innovadors  que les vies comercials d'art encara no havien assumit.

Personalment, vaig tenir el gust de conéixer Ximo en la presentació del llibre "Històries Menudes", a l'any 1993. Ell s'havia encarregat d'il.lustrar, de donar vida en imatges, als diminuts  personatges animals dels meus contes. Ho va fer, com en totes les seues obres, amb una especial sensibilitat i delicadesa que demostraven la seua estima i coneixement de la natura.
Així és que no he dubtat en dedicar temps a recolzar-lo i votar-lo, ni en demanar a amistats i coneguts que el voten perquè guanye. El premi en diners no és gran cosa, però exposar en Londres, en la Saatchy Gallery, una de les galeries d'art contemporani  més importants del món,  és sense dubte una de les majors  il.lusions que pot aconseguir un artista .


Clica per a veure els resultats definitius del concurs 

Més informació sobre la vida i obra del pintor

Entra al blog del Ximo Gascón

                                                 Clica sobre la imatge per veure més obres.
La Paloma de la Paz (1982). | Cuadro