dissabte, 22 de gener del 2011

LA CULTURA TRADICIONAL VALENCIANA

Quan hom assisteix a una xarrada sobre "La societat tradicional valenciana", suposa  que el conferenciant parlarà de costums, quefers del passat, les característiques més importants del poble valencià, els trets significatius, les obres, l’arquitectura..., qüestions totes elles interessant, instructives, motivadores, que et sonen com qui escolta cantar  una cançó del nostre folklore. Però no és el cas de la lliçó ben real que ens va donar el dijous 20 de gener el  director del Museu d'Etnologia de València, Joan Seguí ,en parlar-nos de la “Situació patrimonial d'estudi i difusió de la societat tradicional valenciana”. Els qui vam tenir la satisfacció d’atendre’l van veure com desgranava preguntes transcendents.
Per què cultura tradicional? Què és l’etnologia? Què fa l’etnografia? Quina implicació té amb l’antropologia?  Quans especialistes hi ha al País València? Quines possibilitats de formar-se, titular-se tenen els interessats.? .. i després....  treballar amb un sou digne?  Quants museus hi ha? Quins estudis tenen preferència ara per ara?.
Impossible que vos  explique més en aquest simple article, ni sóc ni sé el que sap el conferenciant, i per això vos recomane que a la primera oportunitat que se vos presente aneu a escoltar-lo.
Això sí, vos contaré que em va fer prendre  plena consciencia de proclamar la gran necessitat que tenim de recolzar, “tots i totes”,  els estudis de la nostra cultura tradicional,  de no deixar perdre el patrimoni material i immaterial...  i d'exigir que s'incrementen dels minvats pressupostos que les administracions públiques destinen. 

.

divendres, 21 de gener del 2011

RELATS CONJUNTS: DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA



MÉS PREGUNTA QUE RELAT


Desembarcament: soldats, armes, focs, estrèpits, morts. 
Invasió: uniformes, canons, projectils, trons, morts. 
Ordres: reclutes, pistoles, bales, fragors, morts. 
                   
Poder: vassalls, violències, dolors, brunzits, morts. 
Quimeres: fums, vanaglòries, frustracions, silencis, morts.
            
Per què la civilització sempre s’aixeca aixafant cadàvers?
                                
PER A RELATS CONJUNTS 

dimecres, 12 de gener del 2011

EL GRUP DE REÜLL I "L'ART AVUI A LA MARINA"



Isabel Soler, coordinadora del cicle de conferències del Grup de Reüll, ens informa i convida al XVIII cicle de conferències “L'art avui a La Marina”, enguany sota el títol específic de “6 ARTISTES PARLEN DE LA SEUA OBRA”
 Este nou cicle dóna veu a autors de diferents disciplines artístiques. Creadors que treballen el videoart, la fotografia, l'escriptura o les arts plàstiques  donaran  punts de vista diversos sobre la producció de l'obra d'art,  amb l'ànim de compartir i  promoure un diàleg entre autor i  assistents que  resulte enriquidor.
El cicle compta amb sis conferències.
S'inaugurà el 27 de gener a Dénia en el Saló d'actes de la Casa de cultura, amb Juan Bernardo Pineda, ballarí, coreògraf-realitzador i doctor, la seua conferència durà el títol: “Film de dansa o la bellesa de la violència en el film d'acció”.
Ben interessant .

diumenge, 9 de gener del 2011

RELATS CONJUNTS: LA NOVA MARILYN

Des de menuda tenia una obsessió incontrolable: convertir-se en la Marilyn Monroe barcelonina. Vestia com ella, es pentinava i maquillava al seu estil, la imitava en els gestos, fins i tot cantava les seues cançons més cèlebres, sense dissimular l’accent que denunciava no tenir la mateixa procedència de l’estrella.

Un dia d’estiu, demanà un amic fotògraf que la retratara en una boca d’aire del metro de Barcelona, havia d’immortalitzar-la en la famosa postura de la Marilyn en “The Seven Year Itch”, amb les faldes alçades, els cabells rebolicats i el somriure delerós.


La primera bafarada d’aire calent que puja del terra li aixecà la falda fins els muscles, i instintivament se la subjectà corpresa.
Una nova bafarada llarga, càlida, tendra i humida li envoltà les cames, li recorregué les cuixes i se li arremolinà en l’entrecuix arrancant-li una sensació de plaer tan intensa que es dugué les mans al baix ventre per evitar que l’aire s’escapara del sexe. Alhora, una tercera bafarada la penetrà, l’enlairà, en un èxtasi orgàstic impossible de contenir en cos humà, i la fongué fins fer-la desaparèixer amb la cara distorsionada de plaer i un somriure immens.

Fou tant sorprenent el succés que el fotògraf embadalit ni tan sols arribà a enfocar la càmera i no pogué retenir ni una sola imatge. Desprès, desconcertat, buscà a tort i a dret on havia anat a parar la nova Marilyn.
La trobà immortalitzada en una bella escultura apareguda sobtadament en el passeig de vora mar.
Sobre una alta peanya, la Marilyn de Barcelona li mostrava a l'estàtua de Colom els delers de la vida, amb moviments ondulants. Mentre, ara i adés, li taral•larejava suau, al vell descobridor, el Happy birthday to you.
PER A RELATS CONJUNTS. IMATGE : La Cara de Barcelona