diumenge, 29 de desembre del 2013

Conte de cap d’any 2013-2014, "Última tornada"


Ganes teníem que acabara 2013, any que passarà als annals de la història contemporània com un dels més terriblement farcits d'acords dels poderosos que controlen el planeta, en contra dels ciutadans i ciutadanes que sostenim el món amb la nostra suor.

Si haguera de resumir en una frase l'any que acaba diria que “durant estos 12 mesos les lleis han mostrat clarament que estan a mercè dels qui manen i són vulnerables o intocables segons a ells els convinga" .
O tal volta fora més explícit dir que " al llarg de 2013 els qui manen han mostrat sense pudor que ells fan o desfan les lleis i determinen la legalitat o il.legalitat atenent els seus interessos".

A canvi ciutadans i ciutadanes hem començat a recuperar la veu i hem descobert la necessitat d’actuar amb força per fer-nos sentir, per reclamar que les lleis les han de fer o reformar els pobles a fi d’avançar en drets, igualtat, justícia, cultura, benestar...

El meu conte de cap d'any "Última tornada" no és només una fabulació sobre 2013, sinó que també revola sobre aquelles etapes convulses que al llarg de moltes dècades han somogut persones i opcions de vida. Opcions preses sota grans tensions i emocions.
Com a tot conte té part de realitat i part de ficció. I com a tot conte intenta donar ànims per a seguir endavant i crear un món millor.

Amb el desig que siga del vostre grat, vos entretinga uns minuts i vos ajude a agafar forca per alçar la veu durant l'any que comença,
Feliç i Reivindicatiu 2014.  

dijous, 12 de desembre del 2013

Sendes, camins, bancalades i casetes de Marnes.

Ruta oberta de sendes i camins per la partida de Marnes, a la serra de Bèrnia, antiga alqueria morisca despoblada a 1609 i repoblada per cristians mallorquins.

Conreus de secà muntanyenc mig abandonats, en terres escalonades separades per grans màrgens de pedra seca, bancals aconseguits en les rompudes fetes a la muntanya segles arrere. En alguns encara es troben ossamentes de vinyes socarrades pel sol,   que ben segur van ser cultivades al segle XIX.
 
Casetes aïllades on es practicava a la força l'autosuficiència, a base de cultius bàsics i complementaris, i d'edificacions necessaries amb corrals, forns, cups, eres, i fins i tot bucs per sobreviure amb l'imprescindible.

La gran sorpresa es troba entre els màrgens amples enllosats amb la pròpia pedra. Margenades que presenten una configuració molt especial al voltant la ruïna d'un riurauet, que encara conserva un fornet d'escaldar per a caldera menuda. L'acabat i inclinació superior dels màrgens convida a pensar que s'utilitzaven com a sequer de pansa verge ( o pansa de sol).

I l'admiració, plena d'incògnita, se la  du la gran pedra plantada (a mode de columna megalítica), a la que s'accedeix directament per escalons rudimentaris de pedres incrustades a la paret dels màrgens.
En observar-la hom no pot evitar rememorar la cultura talaiòtica de les illes.

Natura, etnografia, història, amb un inevitable i desitjat final gastronòmic.


Foto
Foto




diumenge, 1 de desembre del 2013

La resistència i rebel.lia dels treballadors i treballadores de canal 9, exemple de com recuperar la dignitat.

Vaja per davant el meu reconeixement als treballadors i treballadores de RTVV que amb dignitat exemplar han lluitat  fins l'últim instant, per impedir el tancament de canal 9.  Amb la seua postura ferma, amb la rebel.lia espontània,  l’organització precisa, l’estima que encara els quedava cap al seu lloc de treball (en altres temps tasca entusiasta i feta amb convenciment), ells i elles són els vertaders herois i heroïnes que han perllongat unes hores més la vida de canal 9.  Amb esforç i resistència han plantat cara al despropòsit increïble de liquidar una televisió pública, i han llançat al món les ignominioses imatges del tancament d’un servei, imprescindible al segle XXI, per part del govern que hauria de vetllar pel seu manteniment.

Però no ens enganyem, no inventem falsos herois, ni creguem que reclosos a l’enorme edifici de Burjassot cercat per la policia, o recolzant-los des de fora, hi  eren tots els qui cobraven nòmines com a empleats de l’entitat pública.  Perquè allà no hi estaven, ni volien estar, justament els que sobraven, la colla de ”enchufados” que han engreixat la plantilla, que han disparat els pressupost, que s’han servit a ells mateixa i al partit que els va col.locar, que no creien en un canal de comunicació públic valencià, i que ni tan sols creien en el País Valencià. 
La nit del 28 i matí del 29 de novembre de 2013, cercats físicament o emocionalment al Centre de programes de canal 9, defenent com un símbol el poc que quedava d’un projecte informador i cultivador del País Valencià, hi eren  els “autèntics” treballadors i treballadores de RTVV, professionals, gent honesta a qui el PP els ha fet passar les de " Caí", que en el seu dia van optar per marxar desesperats, o denunciar indignats, o aguantar i callar amb ràbia. Treballadors i treballadores conscients de la necessitat d’un mitjà de comunicació públic, coneixedors de les grans deficiències de RTVV,  coneixedors alhora de com retorna-la al lloc que li correspon. Treballadors i treballadores  que ens  han donat un gran exemple a la societat valenciana de com resistir, publicar i denunciar els atacs de la prepotència i el mal govern autonòmic, ens han mostrat el camí per recuperar la dignitat.

La nostra ràdio-televisió valenciana ha estat lluny de ser un bon mitjà de comunicació. Lamentablement ha sigut model de parcialitat, servilisme, manipulació i enchufisme. El Govern Valencià del PP s’ha encarregat que la ràdio i la televisió estigueren al seu servici, que programaren i informaren agenollats als peus dels interessos partidistes, que es convertiren en el seu canal d’expressió. 
Després d’aconseguir-ho, quan ja no li servien, quan  estaven denigrades fins el punt que ni als propis governants els feien paper, quan les havien reduïdes a la mínima credibilitat, i segurament quan els interessos privats volen quedar-se amb l’esquelet desmantellat, han utilitzat mecanismes dictatorials per tancar-les.
El procés de tancament de RTVV, ha sigut repulsiu, infame, vergonyós de principi a fi,  des que es va plantejar l’ERO i van fer fora els qui més molestaven al govern, en compte de llevar els “enchufados”, fins les últimes actuacions del president Fabra excusant-se amb mesures econòmiques inversemblants que ningú creia. Van  forçar l’acord de les Corts Valencianes, on mercé la majoria absoluta els diputats del PP,  11 d'ells presumptes delinqüents i a les portes de juí,  van emprar l'escó per acomplir el pervers tancament.  Van dictar un decret urgent de clausura i liquidació. Van fer ús d’uns personatges nomenats liquidadors perquè  arredoniren la maldat seguint la diabòlica tàctica de la terra cremada. I van acabar per inutilitzar sense cap pudor unes instal.lacions de cost milionari.

Han sigut uns dies que molts dels qui vam viure el 23f no hem pogut evitar sensacions semblants a les d’aquella nit. Salvant les distàncies de la comparança. En aquell temps, l’ultra dreta va utilitzar els tanques amb l’intent de llevar-nos la veu amb un cop d'estat contra el govern  i posar fi a la democràcia incipient. Ara és el govern, de dretes, qui amb cops de decrets dictatorials vol silenciar-nos i liquidar les restes de democràcia que ens han deixat. Aquell era un cop d'estat militar, este és un cop del govern del PP contra la comunicació pública valenciana.  
La  LOMCE, la nova "llei mordassa", el tancament de RTVV, són la nova classe de tanques amb què ens intenten anihilar.

Amb les seues grans mancances, RTVV guardava l’esperit del símbol d’un país modern, i molts confiàvem que arribara a ser-ho en un futur de canvis.  Ara ja no hi és res. I que és al segle XXI un poble sense un mitjà de comunicació propi?

Confie que la resistència i lluita dels autèntics treballadors i treballadores de canal 9 ens servisca d'exemple a valencians i valencianes per defensar-nos contra els atacs que volen eliminar-nos com a poble. Confie que més prompte que tard la nostra malaurada ràdio-televisió valenciana torne a recuperar veu i imatge, i ho faça lliure, professional, conscienciadora i cultivadora del Poble Valencià.

Els primers passos de defensa estan donats: resistir, rebel.lar-se, eixir al carrer per reclamar la dimissió del president Fabra i exigir eleccions immediates davant un govern intolerant i alié al país que governa.
Continuem, sense parar, amb la denúncia dels atemptats contra el País, la cultura, la llengua, el territori, les corrupteles i els mals usos prepotents i dictatorials dels polítics...
Fem-los fora abans que acaben amb tot, però que no marxen impunes i que la història guarde per sempre la memòria i les imatges dels seus vergonyosos fets, com les que ens han deixat a la pantalla, ara fosca, els bons treballadors i treballadores de RTVV.



FotoFoto

dilluns, 25 de novembre del 2013

25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones. 77 assassinades pel terrorisme masclista.

25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista. Manifest de la Xarxa de dones de la Marina Alta.

La violència de gènere és la primera causa de mort prematura de les dones, però tot i ser la mort el final més greu, també es mostra d’altres formes. La violència masclista té l’origen en la històrica discriminació de les dones, els efectes de la qual són devastadors i es manifesten amb agressions físiques i psicològiques, sexuals, amb matrimonis forçats, amb esclavitud laboral i sexual, amb repressió i invisibilització, amb mutilacions, amb feminicidis, entre molts més atemptats contra la integritat de les dones.
Enguany, hem patit els assassinats de 77 dones i xiquetes. Assassinats perpetrats per delinqüents masclistes, la major part d’ells –desgraciadament– s’han suïcidat després de matar-les i no abans.
En els darreres 17 anys han sigut assassinades 1.255 dones a mans de les parelles o exparelles, víctimes totes del terrorisme masclista. Un terrorisme que el govern amaga, que ni tan sols mereix eixir en la premsa. En menys de dos dècades, 1.255 víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el del feminisme.
Un terrorisme que augmenta mentre els governs central i autonòmic s’omplin la boca parlant del seu compromís en la lluita contra la violència cap a les dones, al mateix temps que retallen en els pressuposts un 24% d’inversió en polítiques d’igualtat  i lleven 80.000€ del fons d’emergència per a víctimes de violència de gènere.
Governs que exerceixen “violència legislativa” contra les dones en forma de retallades dels nostres drets sexuals i reproductius, que ens deixen amb pensions de misèria, que consenten que es trafique amb nosaltres i ens exploten. Governs que volen eliminar les competències municipals en matèria d’igualtat i prevenció i ajuda de violència de gènere. “Violència menyspreadora”   que és exercida des de les mateixes institucions que haurien de garantir el dret a una vida digna.
I si l'educació és el primer pas per començar a lluitar contra aquesta xacra, el govern es trau una Llei, la LOMQE, que elimina els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d'educació en valors humans i matèries que els potencien i que són imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe.
Volem denunciar que el govern del Partit Popular intenta amagar de manera vergonyosa la realitat d’aquest terrorisme. Comprovem que hi ha més dones assassinades que les que arrepleguen les estadístiques oficials. La violència contra les dones augmenta fruit del rearmament del patriarcat que estem patint. Ocultar la realitat no farà que s’acaben les agressions i els assassinats, ans al contrari, potser n’hi haurà fins i tot més.
Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d'eixe infern i les que no. Totes.  Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones.
Per totes elles: JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!
Xarxa de dones de la Marina Alta
25 de novembre de 2013

dimecres, 20 de novembre del 2013

COMENÇA LA "IV CAMPANYA DE VACUNACIÓ CONTRA EL VIRUS DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA", A LA MARINA ALTA

El dia 20 de novembre comença a la comarca de la Marina Alta  la  IV CAMPANYA DE VACUNACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA,  promoguda per l'Associació Matria i organitzada amb la col.laboració de diferents associacions de dones de la comarca: Dones Cabal de Pego, Associació de Dones d'Orba i Xarxa de Dones de la Marina Alta. 

Així com les regidories d'igualtat d'alguns ajuntaments: Orba, Xàbia, pego, Benissa, Pedreguer, Dénia. 
Endemés en cada població col.laboren diverses associacions i entitats. Gràcies.  
Però encara en volem més. Volem que acaben per sumar-se tots els ajuntaments de la Comarca a esta conscienciadora i especial campanya de vacunació contra "el virus de la violència masclista" que maltracta a les dones". Un virus endèmic en la societat patriarcal, que es transmet per via dels roïns exemples, la mala educació, l'egoisme i la irracionalitat. Que creix entre la prepotència, intolerància i vanaglòria masclista. Que s'introdueix en els homes irresponsables i els converteix en animals de baixos instints. Un virus que té com a víctimes les dones, i els seus infants, que les ataca greument ferint-les en els sentiments, les formes de pensar, de comportar-se, en la confiança, en la seguritat, en la integritat física i fins i tot ferint-les de mort.
Cal actuar contra ell, cal acabar amb la violència de gènere. 

Per als qui no heu participat mai expliquem breument de què va la campanya
Com en qualsevol  vacunació, l'objectiu és la prevenció.  
En esta campanya volem que per mitjà d'un compromís senzill, a nivell individual i una reflexió, es vagen produint canvis d'actituds i un clar rebuig cap a les conductes de violència contra les dones.  
Als pobles que col.laboren es muntaran unes taules on les persones interessades en acabar amb la violència de gènere trobaran tota la informació que desitgen i podran signar el compromís de la vacuna. Rebran una polsera identificativa com a mostra d'haver participat.




POBLES QUE PARTICIPEN I DIA DE VACUNACIÓ 

 DIMECRES 20 
ORBA

 DIJOUS 21 
XABIA
Plaça de Correus i  Plaça del Centre de Salut
PEGO
El Mercat

DISSABTE 23 
BENISSA
Plaça del Mercat, Plaça de l'Ajuntament

DIUMENGE 24 
PEDREGUER
En el Rastro 

 DILLUNS 25 
DENIA

dijous, 14 de novembre del 2013

Vetllades literàries de “La Marina en veu de dona”, Maria Ibars i Carmelina Sánchez Cutillas, en la veu de Carme Miquel, Roser Cabrera i Pepa Guardiola.

"Les terres de naixença, els pobles on ens hem criat, ens creen uns llaços emotius que ens matisen el caràcter, els gustos, la forma de  vore el món  i ens desperten sentiments que mouen l'ànima a diferents formes d'expressió, comunicació i  creació artística. 
 La comarca de “La Marina Alta”, amb la bellesa dels seus paisatges, la immensitat de la mar, la pregonesa del cel,  ha sigut, és i serà motiu d'inspiració artística. 
La contemplem representada en creacions plàstiques, pictòriques, fotogràfiques, musicals, i també són nombrosos els escriptors i escriptores que han dedicat les seues lletres a les sensacions i vivències trobades en aquest gran tros de terra i mar." 

Aquest estiu i tardor  de 2013, Carme Miquel, Roser Cabrera i jo mateixa, Pepa Guardiola, ens hem passejat per alguns pobles de la comarca en unes vetllades literàries que hem anomenat "La Marina en veu de dona", amb la lectura de textos dedicats a la terra que estimem. 
Les nostres vetllades es fonamenten en la comunicació literària, i compten amb recolzament visual i musical per a donar major força als escrits que presentem. 
 
Ja teníem experiència d'encontres semblants, on les tres juntes compartiem espai, lectures sobre la Marina Alta, imatges,  ànims, música i públic. 
Des de 2010, que vam  llegir uns passatges dels nostres propis llibres a Jesús Pobre, en la inauguració del gran riurau, hem gaudit unes bones estones preparant els diferents actes i realitzant-los a mode de "Passeig literari per la Marina Alta", en companyia dels qui tenien a bé venir a escoltar-nos. Endemés de Jesús Pobre vam estar a Calp, la Xara, Lliber, Gata.

Enguany hem centrat el programa en textos d'escriptores de la gran comarca de la Marina en tota la seua extensió, Alta i Baixa.



Carmelina Sanchéz Cutillas ( de la Marina Baixa) i Maria Ibars ( de la Marina Alta) ens han prestat la paraula i els sentiments, nosaltres les hem reviscudes amb la veu.
Així, hem pres les lletres que fa a penes unes dècades van escriure aquestes dues dones amants, igual que nosaltres, de la literatura, de la llengua de la cultura del País Valencià, i enamorades, com nosaltres de la terra.

Hem recorregut,  mercé a passatges dels seus llibres i les imatges amb què els acompanyàvem, els paisatges que les van commoure i alhora les van moure a escriure. Ens hem fet ressò de la seua herència literària, posant-la en valor i omplint-la de vida
És un deute, que teníem amb elles. Dones escriptores, que pel fet de ser ambdues coses a la volta, pel fet d'atrevir-se a substituir el drap de la pols per la ploma, i la neteja de la casa per l'escriptura, foren mirades de gairó i en ocasions menystingudes i poc preades.
 
Posem l' ànim en valorar la  cultura pròpia com una preciosa herència, l'herència proporcionada per la saviesa dels nostres avantpassats i avantpassades com a joia valuosa.
Obrírem les vetllades de  “La Marina en veu de dona” a Gata, convidades per la Biblioteca i la Regidoria de Cultura,  en el marc de la mostra “d'Art al Vent” que enllumenava els carrers,  on la tradició dels cobertors obri els balcons a preciosos llenços murals, és mescla amb la innovació d'exposicions plàstiques a l'aire lliure i conforma una manera esplèndida de comunicar-nos profunds sentiments d'estima a la terra i a l'art en l'essència més pura. Ens acomboiaren els interludis musicals d'Anna i Elena Pons. Gaudírem amb la renovada presencia de molts dels qui ens havien acompanyat l'estiu de 2012  en “El Passeig literari” i gràcies a la bona acollida que ens brindaren i els comentaris tan favorables que ens dedicaren ens van motivar a tornar amb programa renovat. En ser l'any Estelles, concloguérem amb la lectura d'uns dels seus versos.



A Dénia la vetllada fou a l'antiga estació del trenet, convertida en Centre d'Art, plena d'un públic atent i emocionat. Als murs de l'antiga estació es mesclaren les vibracions de les nostres lectures i la musica d'Alicia Garcia i Àngela Perelló, amb les remembrances de les vibracions sorolloses de màquines, vagons i passatgers que partien o aplegaven plens d'emocions viatgeres.  Un lloc que a penes quatre dècades arrere propiciava desplaçaments i intercanvis, ara propícia trobades i encontres artístics.

L'acte s'integrava en la celebració del 9 d'Octubre, i compartírem amb els assistents la consciència de poble, de llengua, de cultura, d'identitat, d'orígens i de territori. També recordàrem alguns dels versos del “Llibre de Denia”, de Vicent Andrés Estellés.







A Teulada, estiguérem a principis de novembre, convidades per l'Associació Cultural Amics de Teulada, dins del programa " Divendres culturals de Tardor". Acompanyades de la música de Montse Tro i Rafa Soriano, i els amics i amigues que acudiren, férem un passeig pausat pels paisatges més bells coberts  amb els colors de la singular tardor estiuenca que estem vivint.  Una estació, la tardor, que ens empenta a lectures i músiques intimistes de vivències compartides amb la natura i amb les gents que l'estimem. I ens atrevírem, fins i tot, a llegir unes escenes del teatret "Els Miracles de Teulada", de Maria Ibars. 


Però l' última vetllada tenia connotacions particulars degut als successos que han sobtat la societat valenciana davant la realitat, quasi certa, de veure's privada del seu mitjà de comunicació públic, l'anunciat tancament de rtvv.

Nosaltres tres com a transmissores, creadores i comunicadores de la cultura i literatura valencianes, que amb la nostra senzilla veu i lletra ens esforcem en aportar uns granets d'arena que ajuden a engrandir el Poble Valencià, ens sentim  
profundament  afectades perquè se'ns prive d'un mitjà tan important,  transcendent i propi del segle XXI com és la radiotelevisió pública.

Reclamem amb més força que mai, la necessitat de mantindre i promoure la nostra llengua, cultura, història, tradició, paisatge, economia, territori; i requerim els mitjans millors i més moderns per fer-ho possible. Un poble no pot perdre les seus vies, formes i mitjans de comunicació, perquè sense ells està condemnat a desaparèixer. 

 Carme Miquel, Roser Cabrera i jo mateixa, Pepa Guardiola esperem seguir gojant de moltes vetllades literàries, siga amb els nostres textos, siga amb el d'escriptors i escriptores amb  qui compartim idees, principis, estimes al País Valencià, i defensa a la cultura, la literatura, la igualtat de drets, la llengua i el territori.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Un País de Llibre, segona temporada. Un goig per a la cultura literària del País Valencià



Aquest País Valencià nostre, tan preat per uns i menyspreat per altres, ens fa patir sovint als qui l'estimem i defensem, ara condemnant-nos a l'ostracisme després cobrint-nos amb les capes de l'oblit. Sí, ja sé que el país com a ens territorial i històric no en té culpa, prou fa que suporta les malícies del temps,  som les gents que l’habitem en cada època els qui el fem o desfem, construïm o destruïm.
Els qui estimem la llengua  i tenim el vici grat d’emprar el valencià ( català)  per escriure en sabem prou d’ostracisme i d’oblits.

Estem instal·lats en una societat que si més no ens esquiva, convivim amb uns mitjans de comunicació  que ens obvien i uns estaments de govern que abandonen i se’n desdiuen de l’obligació de propiciar la cultura del País que malgovernen, si ni tan sols acostumem a parlar en la nostra llengua, quan menys llegir-la i propiciar-la.
Amb tot el treball literari realitzat en les últimes dècades per editorials, escriptors i escriptores, associacions culturals, amb tantes obres produïdes en català al País Valencià, la invisibilitat de la nostra obra pot acabar convertida en foc i fum sense que la societat se n’adone. 

Però som gent activa i disposem de recursos per traure el cap i fer front a les desídies. Lluny de quedar-nos en el plany del ressentiment tenim coratge a dolls per enfrontar-nos al desdeny i invisibilitat. 
L’any passat es va crear “Un País de llibre” “un espai televisiu que vol acostar als espectadors els llibres valencians i en valencià”. Una nova forma de reeixir la cultura literària fent ben útils els mitjans de comunicació  que ens ofereix la tecnologia actual. Una excel.lent i audaç manera de promoure l’obra d’escriptores i escriptors valencians, de donar a conéixer la nostra veu i imatge, de facilitar que els possibles lectors i lectores ens coneguen i moure la gana per llegir els nostres llibres.

El projecte consta de diferents capítols que es poden visualitzar a la web “Un País de Llibre” http://www.unpaisdellibre.com/  
Com s’hi explica   Cada capítol està protagonitzat per un autor que presenta el seu llibre través d'una conversa itinerant amb el presentador del programa, Eugeni Alemany”... endemés ... “Hi han molt més llibres al programa, és clar: visitem llibreries valencianes, i els llibrers ens fan les seues recomanacions personals; tenim llibres per llegir al metro, o abans d'anar a dormir; alguns llibres s'alliberen de les nostres mans i poden anar a qualsevol lloc, esperant que algú se'ls trobe...”
El treball és una producció de Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut de les Lletres Catalanes, Associació d'Editors del País Valencià i Barret Films

Hem entrat ja en la segona temporada i esperem que el seguiment dels espectadors internautes siga un èxit.
Realitats com les de “Un País de Llibre” ens omplin de goig, ens animen a seguir escrivint, publicant i llegint,  i ens fan sentir l'orgull de tenir el País Valencià per terra de naixença.

El capítol que dedicaren al meu llibre "La Casta de Banya trencada"


diumenge, 6 d’octubre del 2013

Matrícula d'Honor als docents de les illes, zero superlatiu al Govern de Bauzà


Els docents de les illes comencen les classes dilluns després de tres setmanes de vaga exemplar, exitosa i històrica. 
Suspenen temporalment la vaga indefinida, sense desconvocar-la i mantenint la possibilitat de reprendre-la perquè, malgrat la marea verda que ha omplit els carrers i avingudes de les illes, la lluita que ha sobrepassat l’àmbit educatiu per convertir-se en una protesta social,  la quantitat de persones i col.lectius de  diferents sectors que s’han implicat a favor de les demandes del professorat i han criticat les mesures educatives del govern balear, a pesar de l’èxit de seguiment diari de la vaga i cadascuna de les accions que l’han envoltada, en cap dels set intents de negociació el govern de Bauzà ha donat el mínim senyal d’avenir-se a qualsevol acord raonable ni revocar els despropòsits de mesures que ha decretat en matèria d’educació.

Segur que aquestes tres dures  setmanes de vaga han deixat els docents esgotats, amb les emocions a flor de pell i plens de sentiments contradictoris. Per una banda  la sensació d’impotència i decepció en veure el menyspreu, supèrbia i despotisme amb què els tracten els qui manen; per altra sentiments de confiança esperançada  cap a la societat i  companys i companyes en reconéixer el recolzament aconseguit, la força que tenen,  la coordinació i la unió en la lluita.
Potser no han guanyat aquest llarg i dur pols que han mantingut, però tampoc l'han perdut. Perquè han deixat en evidència una pèssima forma de governar, han avaluat amb un zero superlatiu un programa lingüístic nefast i han aconseguit que la gran majoria de la societat s’adonara quan mal pot fer un polític prepotent, també en matèria educativa.

El govern del PP ha sigut cruel i ha volgut que els docents es cremaren en la vaga, tanmateix ha quedat lluny d’obtenir el seu propòsit.  
Sí, els docents han acabat esgotats i han paralitzat la vaga indefinida, però començaran les classes i continuaran en la lluita amb altres accions, perquè saben que la raó està de la seua part.  Mentre el govern de Bauzà  acabarà engolint-se el posat de victòria perquè ha fatigat la comunitat educativa a força d’enfrontar-se amb ella, s’ha desprestigiat, ha mostrat no saber res d’educació ni de llengües i menys d’escoltar i negociar. 
La conselleria d’educació ha encés el foc i ha cremat  tot el govern davant la resta de la societat,  

Les lluites no es guanyen amb una sola confrontació ni la història s'escriu en una única pàgina.  
El TIL té els dies comptats, per “decretaço” i per sistema antipedagògic.
El temps, i espere que més prompte que tard,  donarà la raó als docents i qualificarà els i les vaguistes d'herois i heroïnes, mentre deixarà  el president Bauzà, la consellera Camps i tots els qui els han fet costat com uns mesquins, ineptes i ignorants.

Ara més que mai força i ànims als docents, famílies i alumnes, heu tret Matrícula d’Honor en defensa de l’educació. Sou grans.    

      

divendres, 27 de setembre del 2013

Vaga històrica la dels docents de les Illes Balears i Pitiüses


Estan fent història els docents de les illes!  Poques voltes hem vist sectors professionals que aguantaren tants dies de vaga indefinida, menys en les darreres dècades, i fins on alcança la meua memòria mai en l'àmbit educatiu.
Nou dies, 9,  un a un, estan escrits ja en la història de les illes i en la història de l'educació a l'estat espanyol. 9 dies que composen les pàgines més lloables de la defensa per la llengua, la cultura i l'escola pública.
El coratge i l'exemple de mestres i professorat illenc fa història. Estan en vaga acadèmica sense donar classe a les aules, però no paren de donar-nos lliçons a tota la ciutadania que els recolzem i aprenem amb admiració del seu bon fer. Possiblement siga una de les lliçons més transcendentals que donaran en la seua vida els docents en vaga.

En esta etapa de crisi, en la qual ciutadans i ciutadanes patim més o menys resignats l'extorsió de les retallades dures i cruels que ens imposen governants i amos dels diners, el fet que uns milers de mestres i professors mantinguen la seua postura de manera ferma i contundent, perdent el sou diari, que els  suposarà veure reduït el salari mensual a quasi la meitat, ens demostra quina força i virtut pot tenir la raó. 

A l'altra cara de la moneda, el govern de Bauzà, amb la negativa a escoltar-los i l'obstinació a tirar endavant unes mesures que endemés d'atacar la llengua catalana i l'escola pública són completament antipedagògiques, demostra la misèria i vilesa d'uns polítics que no mereixen ser representants d'un poble, ni tan sols rebre l'apel.latiu de polítics.
El president Bauzà es mostra impassible a l'activisme i sacrifici de docents, famílies i alumnes. A mode d'experiència per saber l'aguante dels col.lectius, comença a aplicar les premisses autoritàries de la LOMCE, que tant li agraden al  ministre Wert i que estan destinades a acabar amb tot el treball que s'ha fet durant més de tres dècades per l'escola pública.

Mentre tota la comunitat educativa illenca es manifesta en onades verdes recorrent places i carrers contra una administració inepta; mentre els docents van dessagnant-se en el camí d'una vaga exemplar i memorable; mentre des de tots els racons de les illes i de la península, ciutadans i ciutadanes, entitats, i associacions diverses mostren el seu recolzament; els governants del PP castiguen els seguidors de la vaga amb expedients, multes, amenaces i el desplante més insolent i indigne que pot tenir un governant.  Sembla que Bauzà i el PP estan assajant i aprenent a reprendre el parar impassible de la dictadura de cara allò que diu i opina el poble, que estan provant quan aguanta la ciutadania, que es plantegen aquesta vaga com un joc de força per tornar 40 anys arrere.  
No podem consentir que estos governants trasnuitats  guanyen la partida. 



      

dijous, 19 de setembre del 2013

Fortalesa, valor i convicció dels docents de les illes Balears en vaga indefinida

No s'esgoten els ànims dels docents de les Illes. Per més que intenten llevar-los força des del govern Balear amb la negativa prepotent a escoltar-los, i des del govern central, amb perles com les que ixen de la boca del ministre Wert; per més que nombrosos mitjans de comunicació intenten fer-los invisibles;  mestres i professorat continuen ferms en la vaga indefinida, saben que tenen raó i moltes veus que ens unim al seu crit. 
Convocar una vaga indefinida  és determinació difícil de prendre perquè no significa només tenir clares les reivindicacions i protestes que mouen a deixar el treball mentre els qui manen no s'avinguen a escoltar, negociar i atendre les exigències.  
Convocar una vaga indefinida suposa endemés una gran seguretat en què el seguiment serà continuat i no es defallirà pel camí. Requereix muntar una xarxa organitzativa sòlida i extensa, que reforce el sentiment de grup, que matinga els contactes d'unió, que informe de la realitat contínuament i faça front a les mentides, que valore els seguiments, que compte a tothora amb el recolzament majoritari, que planifique i coordine les diferents actuacions i manifestacions que acompanyen i donen difusió a la vaga, que cree i controle una caixa de resistència per a atendre les necessitats bàsiques de subsistència quan la butxaca crie arnes.
I suposa estar tan farts de la nefasta  gestió, de les irresponsabilitats, incongruències, menyspreats, humiliacions dels qui manen, que ja no es veu com a eixida un dia o dos de vaga, sinó anar a ella amb data d’inici, però sense data final. 
Les vagues indefinides són mesures contundents que s’adopten en situacions extremes, contra mandataris intolerants.  Impliquen un desgaste personal  i una minva important en els sous dels qui fan la vaga, però si donen fruit els avantatges són per a tots els treballadors/es i de rebot per a tota la societat.
 
Els docents de les illes han adoptat anar a la vaga indefinida perquè com diuen:
“Ja no podem mirar més cap a una altra banda. No podem consentir, ni com a treballadors ni com a ciutadans, que l'educació deixi de ser un servei públic de qualitat... Ens dol haver de recórrer a una mesura tan dràstica... però la Conselleria d'Educació no ha volgut ni negociar, ni tan sols discutir. Sabem que ens acusaran d'irresponsables pel fet que el curs no comenci, però seria una irresponsabilitat molt major no defensar un sistema que permet a tots els alumnes, sigui quina sigui la seva situació econòmica familiar, tenir una educació igual i de qualitat. Perquè creiem en la igualtat d'oportunitats, i perquè nosaltres també som pares i mares, o ho serem, ens sacrificarem per aquesta lluita i deixarem de cobrar el temps que faci falta.  Perquè amb l'excusa de la crisi pretenen acabar amb l'educació com a servei públic de qualitat i no ho podem permetre.”.
 
Entre altres  reivindicacions exigeixen:
(Fotos de la coordinadora del professorat preocupat)
La retirada del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), que suspèn el model d’ensenyament no universitari de les Illes. L’anul.lació dels expedients als tres directors menorquins injustament sancionats. La supressió de la llei de símbols. La cobertura de substitucions del personal docent. La devolució de tots els drets laborals afectats per les retallades. L’adopció de mesures per garantir les dietes i beques de menjador, material escolar i transport dels alumnes...

Mestres i professors de les illes estan donant-nos  una lliçó, pagada a costa del seu propi sou, de generositat, convenciment, dignitat, valor, civisme, organització, coratge,  fortalesa, resistència en favor de la cultura, la llengua, l’escola pública i l’educació de qualitat.
La vaga indefinida que segueixen amb determinació, hui per quart dia, la decisió que han pres de fer front directe a les barbaritats del govern Balear, requereix el recolzament, els ànims i el seguiment informatiu ver de tota persona o entitat implicada en la defensa del bé social.



Força, ànim i endavant en la lluita pels drets de l'escola pública, que l'estaca ja trontolla.


dilluns, 9 de setembre del 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MATAREN EL VERD” DE CARME MIQUEL, AL C. S. AUTOGESTIONAT “LA MISTELERA”


Dimecres 11 de setembre ( Diada de Catalunya), al Centre Social Autogestionat “ La Mistelera”,  es presentarà la nova novel.la  de Carme Miquel, “Mataren el verd”.


No és casual que la segona presentació de la novel.la siga al poble de la Xara, a la Marina Alta, comarca on Carme Miquel està ben arrelada, perquè de menuda hi passava els estius i gran part de les vacances a Gata de Gorgos, poble de la seua família materna, i ara de major passa llargues temporades a la seua caseta del Montgó.  (La primera presentació del llibre va ser al CCC Octubre, a València ciutat on viu i lloc on transcorren els fets novel.lats.)
 
Carme Miquel és una escriptora compromesa amb el seu temps, amb la igualtat de les dones,  amb la llengua,  amb la cultura, amb la gent, amb la terra,  amb el País Valencià,  amb l’educació, la seua estimada  professió.
És una de les persones amb les idees més clares que he conegut, lluitadora, conseqüent, generosa que treballa pel desenvolupament de la humanitat en harmonia  de la mare terra.

En la seua obra escrita, Carme Miquel reflecteix amb fidelitat  els principis que la guien en el quefer vital i li conformen la personalitat. La consciencia social, la mirada d’ésser humà sensible, la veu de dona que reclama igualtat i visibilitat, el compromís  en la protecció del territori, la defensa del nostre patrimoni natural, arquitectònic, històric i cultural, impregnen les línies dels articles que publica i les pàgines dels llibres que escriu, siguen de caràcter pedagògic, divulgatiu, d’assaig, de literatura infantil i juvenil o d’adults. 

Al llibre  “Mataren el verd” hi són presents cadascun dels principis de l’autora, i d’una manera particular la defensa del territori i la natura.
És tracta d’una crònica novel.lada dels fets reals que durant quasi tres dècades ocorregueren en la fèrtil horta de La Punta, una pedania situada al sud València que fa més de deu anys va veure com els camps, cultius, cases i alqueries eren destruïdes de forma terrible,  i les gents que hi vivien d’antuvi eren dramàticament desallotjades i expulsades per l’especulació urbanística.
 La novel.la està bastida amb originalitat a partir de diferents seqüències temporals que s’entremesclen. D’una part es relaten els moments més significatius que es visqueren durant el llarg procés d’expropiació; d’altra es dibuixa el passat tranquil de germanor amb la terra; recorrent el paisatge apareixen els personatges de ficció que viuen les seues històries particulars entre els espais i els fets de la Punta; tot vist des del present de la protagonista principal, personatge també fictici que serveix a l’autora com a disculpa per convertir el cru document de la realitat en una narració literària plena d’estimes apassionades, vivències intenses i evocadores imatges. El conjunt literari estimula el lector  a identificar-se amb els autèntics personatges que compartiren les belleses de La Punta viva i deixaren l’alè en la resistència a veure-la morir. 
La novel.la s’ha publicat mitjançat el sistema de micromecenatge  per la plataforma verkami.

 Potser per tot això dit abans sobre l’autora i sobre el llibre, tampoc és casual, que la CSA Mistelera, un centre social autogestionat que, si fa o no fa, va sorgir una dècada arrere “baix un impuls creatiu, social i culturalment compromés”, siga l’associació que presenta a la Marina Alta la novel.la “Mataren el verd”.

Després de la presentació  es projectarà  "A TORNALLOM". Una pel·lícula documental d'Enric Peris i videohackers sobre la destrucció de l'horta de la Punta de València, guanyadora del premi al millor documental en els VII Premis Tirant.

Allà hi serem.



L'ACTE

Emotiva i conscienciadora la presentació de la novel.la “ Mataren el verd” de Carme Miquel, que es va fer anit al CSA “ la Mistelera”. La projecció del documental sobre la destrucció de La Punta ens va colpir amb les dramàtiques imatges que presentava, i de nou ens va envair el sentiment de quanta necessitat té el nostre País Valencià de recolzar i incrementar el número de persones que el defensen, i quants especuladors i “malgovernants” li sobren.
Foto
Foto
 

















Foto

 
http://youtu.be/rPC5D9msKGo



A tornallom: Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feine...Ver más

  • José Pineda García Que poca vergonya això de La Punta, i quin sacrilegi...Polítics valencians bandits (alguns, no tots). El progrés esta molt bé, però no tot val.
  • Angel Rebollar Una bonita presentación, para un relato novelado, lleno de compromiso y amor a la vida y a la madre tierra

  • Vicenta Maria Cruañes Moragues Sembla mentida que una tragedia tan gran ,amb tanta malifeta, deshaucis, families impotents amb tanta presió policial i màquines terrorifiques enfront de persones tan dignes passara..i tants valencian a prop...i encara la terrorista i barbara Rita en el poder!No hi ha paraules.