diumenge, 29 de desembre del 2013

Conte de cap d’any 2013-2014, "Última tornada"


Ganes teníem que acabara 2013, any que passarà als annals de la història contemporània com un dels més terriblement farcits d'acords dels poderosos que controlen el planeta, en contra dels ciutadans i ciutadanes que sostenim el món amb la nostra suor.

Si haguera de resumir en una frase l'any que acaba diria que “durant estos 12 mesos les lleis han mostrat clarament que estan a mercè dels qui manen i són vulnerables o intocables segons a ells els convinga" .
O tal volta fora més explícit dir que " al llarg de 2013 els qui manen han mostrat sense pudor que ells fan o desfan les lleis i determinen la legalitat o il.legalitat atenent els seus interessos".

A canvi ciutadans i ciutadanes hem començat a recuperar la veu i hem descobert la necessitat d’actuar amb força per fer-nos sentir, per reclamar que les lleis les han de fer o reformar els pobles a fi d’avançar en drets, igualtat, justícia, cultura, benestar...

El meu conte de cap d'any "Última tornada" no és només una fabulació sobre 2013, sinó que també revola sobre aquelles etapes convulses que al llarg de moltes dècades han somogut persones i opcions de vida. Opcions preses sota grans tensions i emocions.
Com a tot conte té part de realitat i part de ficció. I com a tot conte intenta donar ànims per a seguir endavant i crear un món millor.

Amb el desig que siga del vostre grat, vos entretinga uns minuts i vos ajude a agafar forca per alçar la veu durant l'any que comença,
Feliç i Reivindicatiu 2014.  

dijous, 12 de desembre del 2013

Sendes, camins, bancalades i casetes de Marnes.

Ruta oberta de sendes i camins per la partida de Marnes, a la serra de Bèrnia, antiga alqueria morisca despoblada a 1609 i repoblada per cristians mallorquins.

Conreus de secà muntanyenc mig abandonats, en terres escalonades separades per grans màrgens de pedra seca, bancals aconseguits en les rompudes fetes a la muntanya segles arrere. En alguns encara es troben ossamentes de vinyes socarrades pel sol,   que ben segur van ser cultivades al segle XIX.
 
Casetes aïllades on es practicava a la força l'autosuficiència, a base de cultius bàsics i complementaris, i d'edificacions necessaries amb corrals, forns, cups, eres, i fins i tot bucs per sobreviure amb l'imprescindible.

La gran sorpresa es troba entre els màrgens amples enllosats amb la pròpia pedra. Margenades que presenten una configuració molt especial al voltant la ruïna d'un riurauet, que encara conserva un fornet d'escaldar per a caldera menuda. L'acabat i inclinació superior dels màrgens convida a pensar que s'utilitzaven com a sequer de pansa verge ( o pansa de sol).

I l'admiració, plena d'incògnita, se la  du la gran pedra plantada (a mode de columna megalítica), a la que s'accedeix directament per escalons rudimentaris de pedres incrustades a la paret dels màrgens.
En observar-la hom no pot evitar rememorar la cultura talaiòtica de les illes.

Natura, etnografia, història, amb un inevitable i desitjat final gastronòmic.


Foto
Foto




diumenge, 1 de desembre del 2013

La resistència i rebel.lia dels treballadors i treballadores de canal 9, exemple de com recuperar la dignitat.

Vaja per davant el meu reconeixement als treballadors i treballadores de RTVV que amb dignitat exemplar han lluitat  fins l'últim instant, per impedir el tancament de canal 9.  Amb la seua postura ferma, amb la rebel.lia espontània,  l’organització precisa, l’estima que encara els quedava cap al seu lloc de treball (en altres temps tasca entusiasta i feta amb convenciment), ells i elles són els vertaders herois i heroïnes que han perllongat unes hores més la vida de canal 9.  Amb esforç i resistència han plantat cara al despropòsit increïble de liquidar una televisió pública, i han llançat al món les ignominioses imatges del tancament d’un servei, imprescindible al segle XXI, per part del govern que hauria de vetllar pel seu manteniment.

Però no ens enganyem, no inventem falsos herois, ni creguem que reclosos a l’enorme edifici de Burjassot cercat per la policia, o recolzant-los des de fora, hi  eren tots els qui cobraven nòmines com a empleats de l’entitat pública.  Perquè allà no hi estaven, ni volien estar, justament els que sobraven, la colla de ”enchufados” que han engreixat la plantilla, que han disparat els pressupost, que s’han servit a ells mateixa i al partit que els va col.locar, que no creien en un canal de comunicació públic valencià, i que ni tan sols creien en el País Valencià. 
La nit del 28 i matí del 29 de novembre de 2013, cercats físicament o emocionalment al Centre de programes de canal 9, defenent com un símbol el poc que quedava d’un projecte informador i cultivador del País Valencià, hi eren  els “autèntics” treballadors i treballadores de RTVV, professionals, gent honesta a qui el PP els ha fet passar les de " Caí", que en el seu dia van optar per marxar desesperats, o denunciar indignats, o aguantar i callar amb ràbia. Treballadors i treballadores conscients de la necessitat d’un mitjà de comunicació públic, coneixedors de les grans deficiències de RTVV,  coneixedors alhora de com retorna-la al lloc que li correspon. Treballadors i treballadores  que ens  han donat un gran exemple a la societat valenciana de com resistir, publicar i denunciar els atacs de la prepotència i el mal govern autonòmic, ens han mostrat el camí per recuperar la dignitat.

La nostra ràdio-televisió valenciana ha estat lluny de ser un bon mitjà de comunicació. Lamentablement ha sigut model de parcialitat, servilisme, manipulació i enchufisme. El Govern Valencià del PP s’ha encarregat que la ràdio i la televisió estigueren al seu servici, que programaren i informaren agenollats als peus dels interessos partidistes, que es convertiren en el seu canal d’expressió. 
Després d’aconseguir-ho, quan ja no li servien, quan  estaven denigrades fins el punt que ni als propis governants els feien paper, quan les havien reduïdes a la mínima credibilitat, i segurament quan els interessos privats volen quedar-se amb l’esquelet desmantellat, han utilitzat mecanismes dictatorials per tancar-les.
El procés de tancament de RTVV, ha sigut repulsiu, infame, vergonyós de principi a fi,  des que es va plantejar l’ERO i van fer fora els qui més molestaven al govern, en compte de llevar els “enchufados”, fins les últimes actuacions del president Fabra excusant-se amb mesures econòmiques inversemblants que ningú creia. Van  forçar l’acord de les Corts Valencianes, on mercé la majoria absoluta els diputats del PP,  11 d'ells presumptes delinqüents i a les portes de juí,  van emprar l'escó per acomplir el pervers tancament.  Van dictar un decret urgent de clausura i liquidació. Van fer ús d’uns personatges nomenats liquidadors perquè  arredoniren la maldat seguint la diabòlica tàctica de la terra cremada. I van acabar per inutilitzar sense cap pudor unes instal.lacions de cost milionari.

Han sigut uns dies que molts dels qui vam viure el 23f no hem pogut evitar sensacions semblants a les d’aquella nit. Salvant les distàncies de la comparança. En aquell temps, l’ultra dreta va utilitzar els tanques amb l’intent de llevar-nos la veu amb un cop d'estat contra el govern  i posar fi a la democràcia incipient. Ara és el govern, de dretes, qui amb cops de decrets dictatorials vol silenciar-nos i liquidar les restes de democràcia que ens han deixat. Aquell era un cop d'estat militar, este és un cop del govern del PP contra la comunicació pública valenciana.  
La  LOMCE, la nova "llei mordassa", el tancament de RTVV, són la nova classe de tanques amb què ens intenten anihilar.

Amb les seues grans mancances, RTVV guardava l’esperit del símbol d’un país modern, i molts confiàvem que arribara a ser-ho en un futur de canvis.  Ara ja no hi és res. I que és al segle XXI un poble sense un mitjà de comunicació propi?

Confie que la resistència i lluita dels autèntics treballadors i treballadores de canal 9 ens servisca d'exemple a valencians i valencianes per defensar-nos contra els atacs que volen eliminar-nos com a poble. Confie que més prompte que tard la nostra malaurada ràdio-televisió valenciana torne a recuperar veu i imatge, i ho faça lliure, professional, conscienciadora i cultivadora del Poble Valencià.

Els primers passos de defensa estan donats: resistir, rebel.lar-se, eixir al carrer per reclamar la dimissió del president Fabra i exigir eleccions immediates davant un govern intolerant i alié al país que governa.
Continuem, sense parar, amb la denúncia dels atemptats contra el País, la cultura, la llengua, el territori, les corrupteles i els mals usos prepotents i dictatorials dels polítics...
Fem-los fora abans que acaben amb tot, però que no marxen impunes i que la història guarde per sempre la memòria i les imatges dels seus vergonyosos fets, com les que ens han deixat a la pantalla, ara fosca, els bons treballadors i treballadores de RTVV.



FotoFoto