dimarts, 30 de desembre del 2014

Conte de cap d'any 2015, "Soliloqui del riurau Arnauda"


No podia oblidar la meua felicitació de cap d’any, que va per l’onzena edició. Pensava que tocava celebrar la desena, i sembla que m’havia descomptat.
No, no són deu anys els que vinc utilitzant les targes multimèdia i internet per felicitar-vos l’any nou, he estat revisant arxius i el primer desembre que se’m va ocórrer fer estos muntatges mescla de textos, fotos i música va ser el de 2003, amb bons desitjos per a 2004, ja ha plogut des de llavors ençà. Tant que aquelles targes del “conte de cap d’any” estaven elaborades en formats més simples i fins i tot la primera no tenia música. Malgrat el temps passat, la salutació acabava d’alguna manera com la d’enguany “Amb el desig quimèric d’un 2004 ple de felicitat”.


Com no celebre cap desè aniversari, he aparcat el projecte que havia començat a enllestir a partir d’un text breu sobre la fugacitat del temps, amb una reflexió que al cap d’avall resultava massa melangiosa. 
Tenia altres temes que podien servir-me de motiu per al conte que tanca els escrits d’un any i obri els del següent, tants com qüestions ocupen la meua activitat social, cultural, creativa i reivindicativa. A la fi m’he decantat per un dels més positius “els riuraus”.

Aaahh! és que 2014 ha sigut l’any de l’eclosió definitiva de la recuperació dels riuraus: mercats, rutes, poemaris, cançoners, revistes, documentals, inauguracions...  i la reedició dels meus “Contes de riurau”.  Els riuraus tornen a estar vius!

Dedicat a vosaltres amigues i amics, a les dones i als homes que saben convertir les “quimeres romàntiques” en realitats pràctiques, efectives, respectuoses i bellament útils.
Amb el desig que en 2015 es transformen en realitat moltes quimeres, vos deixe el meu conte de cap d’any 2015  “Soliloqui del riurau”.
Salut i felicitat


dilluns, 22 de desembre del 2014

Setmana de riuraus: revista Riuralogia i inauguració del riurau Arnauda

Setmana especial de desembre dedicada per complet a un de temes importants que ocupen les meues activitats "els riuraus".
Primer la presentació  a Xàbia a la Casa de Cultura del n. 3 de la revista Riuralogia,  en la que he col.laborat amb un article sobre riuraus i naies, ja vaig avançar este estiu una xarrada sobre l'article en el que intente clarificar la definició de "naia" com a component de les casetes de camps d'alguns pobles de la Marina Alta, i revisar les derivacions, semblances i diferències amb els riuraus. 
La revista RIURALOGIA-RIURAUS VIUS proposa que per a la recuperació dels riuraus cal aprofundir sobre l'estudi dels treballs que van realitzant-se o que s'han de realitzar i alhora donar difusió i deixar constància dels avanços fets. Com diu la contraportada de la revista:
“En aquesta experiència editorial RIURALOGIA: ESTUDI DELS RIURAUS I D'ARQUITECTURA RURAL - RIURAUS VIUS vol donar a conéixer una part de la nostra cultural rural: l'arquitectònica i  l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.”
En la presentació vam intervenir Miguel del Rey, director de la revista, Lluís Fornes, secretari de Riuraus Vius, i jo mateixa.

L'altre acte ha sigut la inauguració del riurau Arnauda ja completament cobert. Ara llueix com un riurau de veres, magnífic i grandiós. Amb 14 arcs a doble coberta és un dels riuraus més gran coneguts, i un dels cinc grans riuraus que millor o pitjor encara es conserven a Xàbia.
L'acte organitzat pel departament de turisme, presentat pel regidor Antoni Miragall, ha comptat amb la participació de diferents col.laboracions, danses, música, recital de poemes, lectura de textos, un vi d'honor, i entre el nombrós públic hem gaudit de la reencarnació d'un dels senyorets que el va construir al segle XIX.




dijous, 11 de desembre del 2014

Recomanació dels "Contes de Riurau".

El professor del Departament de Valencià de l' IES de Massamagrell Joan Enric Iriarte, entre altres activitats com les rutes literàries amb els alumnes, acostuma a fer una crítica i recomanació setmanal dels llibres publicats en llengua Catalana, en especial els adreçats a la joventut. El 23 de novembre passat dedicava les seues paraules als meus "Contes de riurau". Deixe allò què va dir, i li done el meu agraïment per la tasca d'informació i difusió que fa de continu tant en el seu treball docent, com en els mitjans de comunicació. 

Aquesta setmana us recomane un llibre que, en tindre’l a les mans, em deixà bocabadat. És sorprenent, extraordinari, excel·lent,... Quan l’acabí bufí fort. Guauuu! Què bo!

El 1988 es deia que es tractava d’un recull de contes populars de la Marina Alta. De la llarga llista de rondalles, succeïts, contaralles i altres narracions tradicionals recollides s’han seleccionat tretze - els supersticiosos que s’ho prenguen com vulguen -, les més particulars. Hi ha de tot: animals, animalots, animalets; humans, fantasmes, bruixots; treballs, reptes, festes, viatges; angoixes, esglais, alegries i meravelles. Tot el que cal per passar bones estones contant contes a un racó assolellat del riu-rau.

Vint-i-cinc anys després de la seua escriptura, es reediten Contes de riurau, de Pepa Guardiola.

Revisats, i amb noves il·lustracions, en aquest cas, obra de Ximo Gascón. Tretze contalles amb tots els elements propis de la literatura popular, de caràcter eminentment oral, recollides a la comarca de la Marina Alta i adornades amb l’habilitat literària d’una escriptora que s’estrenava amb aquest recull de literatura que beu de la tradició per a elevar a categoria d’universals els comportaments, els desitjos, els enganys, l’arrelament a la terra, les ambicions, els tòpics i els desencisos que han acompanyat l’ésser humà des que el món és món.

L’enhorabona a Pepa, a Ximo, a l’editorial i a tota persona que haja fet possible aquesta publicació. I, a tots els lectors i contadors d’històries (pares, iaios, germans, mestres, educadors,...). El podem gaudir intensament.

Joan Enric Iriarte.

dimarts, 25 de novembre del 2014

25 de novembre, no només un dia contra la violència masclista.

No hi ha prou amb un dia contra la violència masclista, mentre les dones continuen sent víctimes de la violència dels qui "NO les volen", de qualsevol tipus de violència, tots els dies han de ser com el 25 de novembre, de denuncia, conscienciació i formació per eliminar la violència contra les dones.

 
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DE LA
 XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
La violència contra les dones continua actuant de manera terrible i arriba a xifres insuportables: 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de gènere.  3 milions de xiquetes corren risc per l’ablació i més de 130 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació genital. 70.000 dones moren cada any en el món a causa d’avortaments insegurs. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben fins el 70%). Un 38% dels assassinats de dones en el món són comesos per la seua parella. Més de 4 milions de dones són segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat víctimes de la tracta (1).
A l’Estat espanyol, durant 2014, a principis de novembre, eren 56 les dones assassinades per la violència masclista, i els feminicidis s'incrementen dramàticament cada dia que passa (les xifres oficials són diferents, com sempre). Més de 600.000 dones són maltractades cada any per les seues parelles o exparelles. En els últims 19 anys, més de 1.311 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. Un nombre d’assassinats que mereix el tractament del terrorisme, i que hauria de ser una qüestió urgent d’estat. Clica per continuar llegint el manifest de la Xarxa de Dones

dijous, 20 de novembre del 2014

Khrystyna Savenchuk, sis mesos desapareguda

20 de maig / 20 de novembre, sis mesos desapareguda, ni una sola notícia d’ella, ignorant on, què i qui oculta Khrystyna Savenchuk.
Hui vull dedicar les meues paraules als seus familiars, intentar acompanyar-los en el dolor dels seus sentiments. Però sé que per més que m’esforce no puc ni de lluny reflectir el patiment que els ha de rosegar el cor i va engrandint el buit deixat per la filla. Buit roent que provoca l’absència inexplicable d’una persona estimada quan marxa sense un comiat, sense una darrera abraçada, sense un simple adéu. Un buit que augmenta dia a dia per no tenir ni tan sols opció al dol, que amb el temps cicatritza pèrdues. Buit immens sobre el que sura un “Sempre”: “sempre pensant en tu”, “sempre recordant l’últim instant que et van vore”, “sempre desitjant que sone de nou la teua veu”, “sempre amb l’esperança de vore’t tornar cap a casa”... Sempre preguntant-se per què a tu?
Sempre preguntant-nos per què? 


Vull recordar que segons dades de l' ONU, més de 4 milions de dones estan segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat, víctimes de la tracta .

dissabte, 1 de novembre del 2014

Contes de riurau a Teulada. Tots Sants 2014

Si tirem mà de l"imaginari tradicional valencià d'esperits, éssers, contes, contalles de la por, les disfresses de monstres del hallowen importat fan riure. Un bon record d'una vetllada rica en pors, compartida amb Lluís Fornés Pérez-Costa.

Anit, durant la presentació conjunta a Teulada del disc "Cançons al riurau" de Lluís Fornés Pérez-Costa, el Sifoner, i dels meus "Contes de riurau", vaig poder reviure les antigues vetllades tardorenques dels dies de difunts. La data ho reclamava, l'encontre ho propiciava i la necessitat de plantar cara amb els costums de la terra a les noves modes importades ho exigia. Bruixes, dimonis, ànimes perdudes, éssers llefiscosos, llums tenebroses, crits d'ultramón van aparèixer per l'èter de la sala entre les cançons i els contes esgarrifadors que vam cantar i contar. Les disfresses per a carnestoltes, per a Tots Sants ( i Totes Santes) memòriés i relats fantasmals. Recuperem les  emocions de les paraules. Gràcies per l'organització a l' Associació Amics de Teulada.





 

divendres, 10 d’octubre del 2014

Presentació "Contes de riurau"



Els meus "Contes de riurau. Recull de contes populars de la Marina Alta”, els primers relats que vaig escriure i publicar fa 25 anys, s'han reeditat de nou per Edicions 96, amb precioses il.lustracions del pintor Ximo Gascon Peris i en una edició ben acurada, que ha donat com a  resultat un llibre de luxe.


El dimarts dia 7 d’octubre els vam presentar a Xàbia per compartir-los amb les bones amistats i les persones amants de la lectura, dels contes i de la cultura tradicional.

Començàrem a les 19:30 al centre d'art ca Lambert (carrer Major) amb la inauguració de l'exposició de les il.lustracions originals, exposició que romandrà oberta fins el 26 d'octubre. La colla dels Xirimitabs de Xàbia va fer els honors amb el seu acompanyament musical.

A les 20h, férem la presentació al riurau Arnauda, amb la intervenció de la regidora de Cultura Empar Bolufer, Andreu Ros filòleg i professor de literatura, l’editora Dolors Pedrós, l’il·lustrador Ximo Gascón i l'alcalde de Xàbia José Chulvi.  Un grup d’amigues i amics va fer una lectura dramatitzada de part del conte de  "Perot el Negrot".

Moltes gràcies amigues i amics per aconseguir que la presentació dels "Contes de riurau" fora una de les més emotives, entranyables i boniques que he viscut i viuré. La vostra presència, companyia, acollida, les paraules, l'organització, les sorpreses que van omplir el carrer Major de música, i el riurau Arnauda de veus d'alguns dels personatges del llibre... van ser coprotagonistes d'una vetllada de conte amb final feliç, i una joia de llibre a compartir.


 INFORMACIÓ , premsa, actes iressenyes

diumenge, 28 de setembre del 2014

28 de setembre, Dia d’Acció Global per a l’accés a l’avortament amb seguretat, legalitat i gratuïtat .

 A novembre de 1990, durant la trobada de Feministes Llatinoamericanes i del Carib a l'Argentina, el taller sobre l'avortament, realitzat per la Comissió pel dret a l'avortament d'Argentina i per Catòliques pel dret a Decidir d'Uruguai, acordà elegir un dia per la coordinació d'accions de reivindicació per la DESPENALITZACIÓ de l'AVORTAMENT, havent constatat que les lleis restrictives no prevenen ni eviten la interrupció de l’embaràs, pel contrari, exposen a les dones a recórrer a la clandestinitat i inseguretat, causant l'augment de la mortalitat de les dones.
S'elegeix la data del 28 de setembre en memòria de l'abolició de l'esclavitud en Brasil, i per analogia a l'esclavitud de moltes dones que no tenen reconeguda la llibertat per a decidir sobre el seu cos i projecte de vida.
Des de 1992 tots els 28 de setembre, es coordinen accions  denunciant l'augment de la morbilitat i mortalitat de les dones especialment en els països on la llei és més restrictiva degut a la promoció de drets al “no nascut” per sobre dels drets a la salut de les dones.
Algunes dades
  • El 28 de setembre es recorda als governs llatinoamericans que sis mil dones es moren a l'any degut a complicacions d'avortaments insegurs.
  • La xifra anual d'avortaments que es practiquen a Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú i Republica Dominicana ascendix a 2.8 milions i en tota la regió la suma arriba a mes de quatre milions.
  • Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs en el món, 95 per cent en països en vies de desenrotllament, els quals són responsables d'una de cada huit morts maternes.
  • Mundialment per cada set naixements es du a terme un avortament insegur.
  • Cada 28 de setembre servix per a demandar l'accés de servicis d'avortament segur, la qual cosa podria previndre entre el 20 i 25 per cent del mig milió de morts maternes que anualment ocorren en els països en vies de desenrotllament.
Durant els últims anys s'ha fet evident la necessitat d'unir esforços i enfortir els moviments feministes internacionals per a rebatre i posar fre a la creixent amenaça de forces polítiques i conservadores que tracten d'impedir i dificultar els reconeixement dels drets reproductius com aspecte essencial per arribar a un desenvolupament just i humà de la societat, en el qual les dones siguen reconegudes com a protagonistes de les polítiques públiques i no com a objecte de les mateixes.
A l'estat espanyol la retirada de l'Avantprojecte de llei contra l'avortament i la dimissió del ministre Gallardón, ha sigut un triomf de les movilitzacions socials, entre les quals figura com a capdavantera “El Tren de la Llibertat.”
Però el perill de restricció dels drets de la dona a decidir sobre la seua maternitat continua amenaçant.  El Tribunal Constitucional té pendent de resoldre el recurs interposat pel PP temps arrere contra  l'actual llei de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Recurs que s’havia paralitzat en espera que isquera endavant la llei Gallardon, i que ens temem tornen a posar en marxa.  Endemés el Govern de Rajoy anuncia una limitació de l'autonomia de decisió per a les menors de 16 anys. 
Hem d'exigir al Govern espanyol la retira del recurs d'inconstitucionalitat, així com la qualsevol limitació dels drets a les dones.
Hem de reclamar que s'acaben les amenaces restrictives del dret a decidir, i que es pose fi a la incertesa de qualsevol reforma regressiva de l’actual llei de l'avortament.
Enguany les plataformes feministes han convocat manifestacions per celebrar la retirada de la llei Gallardon i per reclamar la despenalització de l'avortament a nivell global.
Al país Valencià se celebraran

CASTELLÓ: dia 27 de setembre
A las 18:00h. Plça. Maria Agustina
Dones En Lluita Castelló
 ALACANT: dia 28 de setembre 
 12.00 hrs en el port ( Plaça del Mar)
VALENCIA: dia 28 de setembre
A las 19 hrs. Plaça de la Verge (finalitzarà al carrer Xàtiva amb flashmob organitzat per VDay One Billion Rising)

diumenge, 21 de setembre del 2014

El futur museu sobre els fets i drets de les dones, MHDM.

Sota el lema “Ahir i hui del feminisme. De les onades a les marees”, divendres passat,  la Seu Universitària d'Alacant va ser el marc d'una intensa i constructiva jornada feminista de reflexió i intercanvi d'idees. L'encontre era l'acte amb què culminava la primera part d'un procés començat any i mig enrere per un grup de feministes d'Alacant, que han constituït una associació a fi de crear el Museu de Fets i Drets de les Dones (MHDM) .

Excel.lent i necessari el projecte de fundar un museu dedicat a les grans discriminades de la història. Perquè al llarg dels segles són moltes les dones que, en no ser ni santes ni reines, han sofert un doble soterrament: el de la terra i el de l'oblit. Científiques, filòsofes, pintores, escriptores, músiques, compositores, inventores, investigadores... feministes defensores dels drets i de la igualtat romanen censurades i arraconades a l'espera que la seua existència siga recordada i els seus fets i aportacions a la societat deixen de ser anònims, els siguen reconeguts i elles passen amb nom propi a formar part de la memòria i el patrimoni col.lectiu.

La jornada, en la que varem participar més d'un centenar de persones, fou inaugurada per Josefina Bueno, directora de la Seu Universitària d'Alacant, i Elena Simón, Presidenta de l'associació MHDM  (Museo de los Hechos y Derechos de las Mujeres).
“Crear en Alacant un museu viu i didàctic”, “ referent de la història universal dels fets i drets de les dones rescatant-les de l'oblit” és l'objectiu principal de l'associació.
 
Com ens sentim part de totes aquelles persones que sabem que el feminisme és un motor  per al canvi social i cultural i que anem posant una moneda en la vidriola del bagatge feminista, volem comptar amb un“nosaltres”  ampliat i , per a això, vos convidem a formar part de l'associació”. “Volem recórrer amb vosaltres este bell camí i  que esta experiència arribe a bon terme” , fou el repte llançat per les organitzadores.

Endemés de la presentació del projecte i de les paraules de la presidenta “Encontrarlas y encontrarnos en el Museo HDM”, les diferents xarrades i intervencions van servir d'intercanvi de coneixements, reflexions, consideracions i sororitat.
Carmen Albroch ( senadora i escriptora) ens va parlar sobre la “Presencia y ausencia de las mujeres en el mundo de la Cultura y en los museos en particular”.  Entre altres descriminacions culturals, va deixar constància clara de què les absències de l'obra de les dones en museus són tan nombroses com cruels, perquè les artistes han sigut i continuen sent víctimes de la invisibilitat a la que condemna les dones la societat patriarcal.
Oliva Blanco Corujo, investigadora i escriptora, va presentar la “Fabrica de la Memoria”, un espai digital  per a la recuperació de la història de les dones que vol cobrir objectius semblants al del futur museu i en particular la creació d'un arxiu documental on line relatiu a la memòria de les dones, especialment en els suports que ressalten la seua imatge i la seua paraula:  fotografies, cartells, audiovisuals, textos, etc.

Rosa Cobo Bedía, professora de la universitat d'A Coruña i escriptora, va fer  una exposició magistral amb reflexions profundes sobre “El Feminismo como motor de cambios históricos, culturales y sociales”. Un repàs històric a les tres grans onades en les que s'ha  manifestat, format, desenvolupat i avançat el feminisme fins a l'actualitat, aportant un plantejament sobre l'actuació futura necessària. Difícilment és pot dir tant sobre la història i el futur del feminisme en poc més d'una hora.

En definitiva, fou una jornada d'aprenentatge, formació, interactuació, projectes de futur i carrega de piles feministes.

Gràcies a les organitzadores i enhorabona a l'associació MHDM.
Força i endavant.












 




diumenge, 14 de setembre del 2014

Incendi al Parc Natural del Montgó, la Plana i el cap de Sant Antoni

Aquest cap de setmana la tristor s'ha fet ama dels pobles de Xàbia i Dénia. 
S'ha incendiat el Parc Natural del Montgó en la zona de les Planes i cap de Sant Antoni. 
Des de vora el camí dels Molins de la Plana Justa, dijous 11 a la vesprada, en apenes unes hores el foc va córrer seguint els canvis de vent a la torre del Gerro, la Cova Tallada, les Rotes, i durant la nit, de divendres 12, va tornar a pujar al cap de Sant Antoni i va baixar fins el Port de Xàbia.

Foto del Montgó des de la Plana Justa, juny de 2013
Es veia vindre, intuíem que a la més mínima espurna la Plana i el Montgó s'encendrien per enèsima vegada i el bosc que s'ha regenerat des d'últim gran incendi tornaria a desaparéixer. 
No aprenem, no. La zona de les Planes és espai de vents, no de bades els avantpassats van construir onze molins fariners, el major conjunt de molins del País Valencià. El foc ha jugat a seguir els corrents per barrancs i penyals, ho ha tingut fàcil: el brossam, la sequera, les dificultats d'accés, la deixadesa, la falta de plans de prevenció i actuació l'han ajudat en la seua cursa destructiva.   

Uns diuen que l'incendi ha sigut intencionat, altres que fruit d'una negligència. Mentre ens donen l'explicació verídica, si ens la donen, el que sabem amb certesa és que un parc natural com el del Montgó no es pot  gestionar amb deixadesa, perquè la deixadesa és la major de les negligències, i les negligències les aprofiten els qui volen arrodonir les maldats.  



La Plana tardarà a ser com abans, perquè aquesta vegada les flames han sigut implacables, però la natura és més sàvia que les persones i a la llarga tornarà a prendre possessió del que és seu.
Mentrestant, enyorarem les pèrdues, reforestarem, reclamarem mesures degudes  i ens penedirem no haver posat tots els mitjans per haver evitat tanta destrossa.

Dolor de Natura!!! Dolor de Terra!!! Dolor de poble!!! Dolor de gent!!!

divendres, 12 de setembre del 2014

Incendi del Parc Natural del Montgó, visites a deshora.

El President Fabra, junt a diferents càrrecs de la Generalitat, s'ha desplaçat aquest matí, de divendres 12 de setembre, al lloc de comandament avançat de coordinació dels treballs per extingir l'incendi que va començar ahir i que ha corregut tota la Plana de punta a punta, i d'un vessant a altre ( Xábia-Dénia-Xàbia), com un excursionista infernal.
No els agrairé la presència perquè era el seu deure. Sí li diré al senyor Fabra que -haja sigut intencionat l'incendi, fruit d'alguna negligència o infortuni- si la Generalitat, el lloc de comandament diari d'aquest país nostre, haguera pres les mesures preventives i de neteja que demana un espai com el Parc Natural del Montgó, ni ell ni els seus acompanyants hagueren necessitat venir en situació tan dantesca.

Però endemés, no haguera sigut necessari mobilitzar tants mitjans aeris i terrestres. Ni els residents de les zones danyades sofririen angoixes, pèrdues i desallotjaments. Ni estaríem passant tantes hores d'inquietud. I sobretot el paisatge de la Plana, les Rotes i el cap de sant Antoni no haguera quedat destrossat per anys.
Escatimar diners en qüestions bàsiques a la fi resulta car i terrible.
I ja que la Consellera d'Educació, la que diu que no estem en ona de calor, també s'ha desplaçat, espere que la visita li haja servit per comprovar in situ les temperatures que patim els pobles i les ciutats valencianes.
Vaja el reconeixement a totes les persones i entitats que s'han desviscut per posar fre a un incendi difícil de controlar, i la meua solidaritat amb veïnes i veïns afectats.
Foto de Pepa Guardiola.
Fotos des de la carretera de la Plana al cap de Sant Antoni, 12 de setembre 2014

divendres, 29 d’agost del 2014

9 dones assassinades al mes d’agost, violència de gènere=terrorisme masclista



Començàvem la setmana amb la dramàtica notícia de què a Barro (Pontevedra) Mónica, de 38 anys, havia sigut brutalment assassinada a tirs per  la seua parella, Daniel de 48 anys,  un violent mascliste que posteriorment es va suïcidar.  
El mateix dilluns a la nit, a El Campello (Alacant), Esperanza, de 83 anys, era morta a ganivetades pel seu marit, Hilario, de 90 anys ( la violència dels egoistes no té edat). L'assassí es va suïcidar amb el mateix ganivet que havia matat la dona. 
Dimecres 27 d'agost, a Barcelona, de nou un egocèntric violent de 70 anys matava d’una ganivetada al pit la seua companya de 48 anys.
Dijous 28 d'agost, a Hospitalet de Llobregat, es produïa un altre “feminicidi”, una dona de 45 anys era apunyalada per la seua parella de 48 anys, que també es va suïcidar després (es deuria haver suïcidat abans). 
4 víctimes mortals de la violència de gènere en una setmana, 9 en el mes d’agost, 12 durant l’estiu, 48 al llarg de l’any. 
(Parle de víctimes mortals, no esmente els maltractes, les violacions o segrests haguts, però sí els tinc presents.)
 
Tot i que les xifres oficials reconeixen menys assassinades per esta violència mortífera per no entrar dins dels protòcols establerts pel govern, els fets terribles de cada cas mostren que l’assassí ha sigut un masclista assassí sense excusa ni disculpa que valga per a justificar-lo, personatges prepotents que es creuen els amos de les dones i atempten contra elles, contra les que diuen estimar. Estima amb olor a sang i opressió no és amor sinó domini. 

Mentre gran part de la societat calla i es resigna, com si en la relació de parella anara implícit  el maltractament, la submissió, el sotmetiment, la potestat de decidir acabar amb la vida de la persona suposadament estimada.
I el govern calla i retalla en l’aplicació de les polítiques d’igualtat i violència de gènere; retira  programes per defensar, protegir i ajudar les dones maltractades i possibles víctimes; proposa canvis legislatius com la reforma de la llei Gallardon contra la lliure maternitat que minva els drets de les dones i el respecte que se'ns deu; o aprova la nova llei d’educació que entrarà en vigor enguany i que és un pas enrere i un colp a tots els esforços fets per eradicar des de la base el masclisme i educar en igualtat des de la infantesa. 

Em pregunte què faria la societat, els governs de les diferents administracions, els mitjans de comunicació si en compte de 9 dones assassinades pels masclistes violents, hagueren sigut 9 persones assassinades per un grup de terroristes?
La resposta la tinc clara, i crec que la majoria també la té clara, perquè estem conscienciats, temem els terroristes i sabem la destrucció que els envolta. La societat, els governs, els  mitjans de comunicació ens hem mobilitzat amb horror i pres mesures cada cop que la virulència terrorista ha atacat.

I em pregunte més: Per què no ens mobilitzem igual contra  la violència masclista que ha assassinat i assassina brutalment les dones? És que la seua mort és menys condemnable? És que el temor de qualsevol dona en saber que potser impunement violentada és menys terrible? És que han de pagar amb la vida haver-se enamorat? O és que els maltractadors i assassins de dones tenen butla patriarcal per violentar i matar al seu capritx?
El masclisme mata, hem de denunciar-lo i combatre'l.
 La violència de gènere és terrorisme masclista.  

(Trobareu un recull d'informació i una relació dels assassinats al blog de la Xarxa de Dones de l Marina Alta, aquí l'enllaç) .

dimecres, 20 d’agost del 2014

Khrystyna Savenchuk, tres mesos desapareguda

El passat dia 20 de maig va desaparèixer Khrystyna Savenchuk. Hui es compleixen tres mesos sense saber res d'ella, tres mesos d'incertesa, dubtes, busques, crides, dolors, preguntes. Viu? On és? Per què va marxar? Amb qui està? Com està? Què fa? Què o qui li impedeix parlar amb la seua família? Sota quina voluntat ha quedat subjecta? Què o qui la manipula? Perquè si fóra lliure i amb la voluntat no sotmesa ens respondria totes les preguntes que ens fem, contactaria amb família i amistats, es deixaria vore, tornaria a casa, atendria les demandes per tenir notícies seues, i acabaria amb la pena que segur li trenca el cor per estar separada dels éssers que estima i l'estimen.

Penós, injust, opressiu, sexista el sistema d'organització social imperant on els prepotents, corruptes, violents, masclistes, manipuladors i gent de semblant mena, fan, desfan, campegen i dominen moguts pel seu interés exclusiu. En canvi, febles, innocents, pacifistes i en especial dones i infants viuen amb la llibertat restringida pel temor i la violència.

Vull recordar també, perquè no se m'obliden, ni se'ns obliden mai, les xiquetes nigerianes segrestades el mes d'abril, les 44 dones assassinades ( i 4 familiars d'elles) pels terroristes masclistes a l'estat espanyol durant 2014, la jove sàdicament violada fa uns dies...
Recordem, no oblidem i exigim que s'han d'adoptar mesures ràpidament, però que s'han de prendre contra els indesitjables maltractadors, prepotents, i no a força de restringir la llibertat de les dones i les víctimes.

Pepa Guardiola

dilluns, 18 d’agost del 2014

dijous, 14 d’agost del 2014

Anhelada pluja

Fins i tot el meu bon amic pelut l'esperava amb deler. 
S'ha deixat amerar la panxa, potes amunt, refregant el llom contra el terra banyat. 
Després s'ha arrecerat al tronc del xiprer a endormiscar-se amb el repic rítmic de la pluja. 
Que l'oratge continue complaent, sense espantar-nos.


dimarts, 12 d’agost del 2014

Cau de desitjos

 Cau la llum de la lluna en un cau d'oliveres,
 i amb el degoteig dels raigs
 cau el desig d'abastar
 la generosa despesa de la pluja d'estels.

 Enguany amerarem el pa amb oli d'anhels.
 


dilluns, 21 de juliol del 2014

Retrucs naturals contra la violència.


El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient. 
El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Barranqueres, margenades antigues i noves, raboses que les salten, aus que hi niuen; pinars, garroferes,  oliveres centenàries o comptades carrasques; casetes anyenques, xalets moderns i humans que els habitem n'estem acostumats al subtil sentir dels aparells que traslladen viatgers per les altures. 

Però fa uns dies que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany, amenaçador, perillós, espantadís.  I pense en la desaparició turmentosa d'infants, de joves, de dones, d'ancians, en el segrest de les xiquetes nigerianes víctimes de la intolerància ideològica armada amb dogmes doctrinaris i eines mortíferes. I pense en els genocidis, en els pobles que l'han sofert i ara el practiquen, en les respostes que anulen les lliçons que mostra la història, en la dificultat de convivència amistosa quan la voluntat va acompanyada d'un fusell, quan el domini de l'instint animal pel territori i l'interés pels guanys poderosos se superposa a la raó i la humanitat. 

Sent el retruc com un lament a frec de muntanya veïna i em dolen les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.

dijous, 17 de juliol del 2014

#Alertafeminista de la Xarxa de Dones de la Marina Alta

La contrareforma del Ministre Gallardón per suprimir l'actual Llei de salut sexual i de protecció dels drets reproductius de les dones, està a punt de fer un nou pas camí del conservadorisme extrem i la misogínia. El Govern accelera els tràmits i qualsevol Consell de Ministres previst durant el mes de juliol pot acordar la seua tramitació al Parlament on la majoria absoluta del PP li donarà l'aprovació definitiva.
La controvèrsia i contestació social que ha provocat la llei de Gallardón contra l'avortament, ha anat retardant-la durant mig any. Però una vegada transcorregudes les eleccions europeus, fets uns simples retocs de maquillatge, aconseguit el vist-i-plau del Consell General del Poder Judicial (per una minoria simple de 10 vots a favor, vuit en contra i tres abstencions), amb els perceptius vist-i-plaus del Consell Fiscal i del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i arribat oportunament l'estiu, sembla imminent que la contrareforma continuarà el procés de tramitació.
El moviment feminista està en Alerta (#alertafeminista) i ens anima a seguir mobilitzant-nos per frenar aquesta nova llei que vulnera els drets de les dones a decidir sobre la nostra maternitat, atempta contra la salut pública i soscava els avanços en equitat de gènere de les últimes dècades.  
 Ara es proposen concentracions per al mateix dia que el Consell de ministres tramite la contrareforma de l'avortament,
La Xarxa de Dones de la Marina Alta se suma a esta nova Alerta Feminista i convoca a totes les persones i associacions, que defensen els drets de les dones a decidir sobre la seua maternitat, a:
concentrar-nos a Pedreguer, a les 20h, davant de l'Ajuntament, 
el dia que el Consell de Ministres aprove enviar al Parlament la llei Gallardon contra la, encara en vigor, "Llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntaria de l'embaràs". 
Les dates previsibles són el divendres 18 de juliol, el 25 o l'1 d'agost.
Manteniu-vos pendents dels mitjans de comunicació el divendres per si donen la noticia,  i de les xarxes socials on es confirmaran les concentracions.
Recordeu, a la Marina Alta, ens veiem a Pedreguer, a les 20h davant l’Ajuntament

Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Xarxa de Dones de la Marina Alta


dissabte, 12 de juliol del 2014

Estrena a Pedreguer del documental "Yo decido. El Tren de la Libertad"

Emotiva projecció a Pedreguer del documental "Yo decido. El Tren de la Libertad". 
Compartir els moments de l'estrena simultània i saber que milers de persones l'estàvem veient a l'hora, en quasi un centenar de ciutats, va ser com pujar a un tren format ara de sentiments i sensacions que ens unia i ens donava fortalesa.  
Gran idea i intens treball el de les companyes cineastes en realitzar el documental, perquè amb la memòria gràfica de com es va organitzar quasi espontàniament el Tren de la Llibertat, les entrevistes que presenten, les imatges de manifestacions de Madrid i altres ciutats del món, deixen constància de la voluntat de dones i homes lliures de no permetre ni un pas endarrere en els drets aconseguits, endemés de fer-nos reviure les emocions de la manifestació de l'1 de febrer contra la reforma de la llei de l'avortament que intenta el govern del PP.

Quan el passat mes de gener la Xarxa de Dones de la Marina Alta se sumà a "El tren de la Llibertat", no pensàvem que la participació de la comarca seria tan nombrosa, ni que la proposta i convocatòria de manifestació feta per "la Tertúlia Feminista de Comadres y Mujeres por la Igualdad de Barredos " tindria una repercussió tan multitudinària de persones, tan extensa de pobles i nacions i tan determinant per al moviment feminista, que ha vist incrementar-se considerablement el número d'associacions, entitats i plataformes.

A mesura que han passat els mesos i hem pres plena consciència de la força que adquirim amb la unió, de l'energia que desprenem juntes quan ens provoquen, del treball conjunt que generem per defensar-nos, del valor de la nostra aportació col.lectiva, hem comprés que la suma de l'activitat d'una persona en col.laboració amb l'activitat d'una altra no són dos activitats, sinó una sola i immensa acció que pot arribar a canviar el món si van sumant-se voluntats. 
Les dones hem entrat en un procés d'avanç irreversible. No es pot llevar el pa a qui ha passat fam sense que es rebel.le, i a les dones no se'ns pot llevar el dret  a manar sobre el nostre cos sense que responguem amb ferma defensa,  perquè és un dret elemental i bàsic i ens ha costat sang i segles d'aconseguir.

El govern del PP no ha retirat la seua proposta de "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada" i potser amb l'estupidesa de la seua supèrbia i la bogeria de la seua mentalitat de dreta masclista acabe per aprovar-la, malgrat saber que és una de les causes de la seua pèrdua de vots i adonar-se que la llei no durarà, que només perden la majoria parlamentaria passarà al calaix de les ex-lleis antidemocràtiques i retrògrades. 

 No sé si el ministre Gallardon és conscient del desgavell en voler eliminar l'actual llei encara en vigor , "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo", la seua obcecació per reprimir la dona i controlar el nostre sexe no li deixa anar més enllà. Potser si veu el documental es farà una mínima idea de la rebolica que ha muntat.
 
Les dones i els homes que vam participar en la manifestació del Tren de la Llibertat, guardem com una joia el record de la vivència perquè va ser més que la reclamació de la retirada d'una indigna i denigrant reforma de llei, va ser una jornada històrica en l'estímul per la consecució dels drets de les dones i de l'aplicació dels drets humans; una jornada conscienciadora de la necessitat de solidaritat, igualtat, llibertat, sororitat, fraternitat i democràcia. 



El documental ens va moure a la satisfacció per la força mostrada i a la tristesa, també, pel desdeny del Govern cap a la llibertat. Ells no retiren la reforma de la llei i nosaltres no ens retirarem dels carrers ni deixarem de reclamar els drets sobre els nostres cossos. 
El tren de la Llibertat continua en marxa i és imparable. 

Pepa Guardiola

(Acte  organitzat a l'Espai Cultural de Pedreguer pel Casal Jaume I)














                                                                                                         




dimarts, 8 de juliol del 2014

Cants de batre al riurau de Jesús Pobre



Diumenge, l’aire del riurau de Jesús Pobre es va cobrir d'olors a pols de trilla, de blat segat passat pel trill, de palla aixafada pel rodet, de pallús que la forca enlairava en micones, encegava els ulls i espurnejava el capvespre. 

Sobre la remor de gentada que sovinteja el Mercat del gran riurau, des de l’escenari d’una era improvisada dominaven els cants de batre que sorgien del sentiment de Pep Gimeno "El Botifarra", Josep Aparici, Lluís “El Sifoner”,  Pep Espinós, Gerard Ramón i Tomàs López, acompanyats pels músics Emili Vera, Manolo Miralles i Josep Alemany .  

Cants de batre, precs entonats al sol pel llaurador  quan girava i girava amb l’haca per traure el fruit dels girs que havia fet a la terra durant l’any. 

Vaig recordar mon pare quan feia "l'erà", m’agradava seure arrupida entre les seues cames sobre la taula del trill i escoltar-lo cantar amb veu antiga  “este és bon batre”, mentre l'haqueta rossa ens passejava, somniadora, sobre les garbes desfetes escampades en cercle .