No podia oblidar la meua felicitació de cap d’any, que va per l’onzena edició. Pensava que tocava celebrar la desena, i sembla que m’havia descomptat.
No, no són deu anys els que vinc utilitzant
les targes multimèdia i internet per felicitar-vos l’any nou, he estat revisant
arxius i el primer desembre que se’m va ocórrer fer estos muntatges mescla de
textos, fotos i música va ser el de 2003, amb bons desitjos per a 2004, ja ha plogut des
de llavors ençà. Tant que aquelles targes del “conte de cap d’any” estaven
elaborades en formats més simples i fins i tot la primera no tenia música. Malgrat el temps passat, la salutació acabava d’alguna manera com la d’enguany “Amb el desig
quimèric d’un 2004 ple de felicitat”.
Com no celebre cap desè aniversari, he aparcat
el projecte que havia començat a enllestir a partir d’un text breu sobre la
fugacitat del temps, amb una reflexió que al cap d’avall resultava massa
melangiosa.
Tenia altres temes que podien
servir-me de motiu per al conte que tanca els escrits d’un any i obri els del
següent, tants com qüestions ocupen la meua activitat social, cultural,
creativa i reivindicativa. A la fi m’he decantat per un dels més positius “els
riuraus”.
Aaahh! és que 2014 ha sigut l’any de
l’eclosió definitiva de la recuperació dels riuraus: mercats, rutes, poemaris,
cançoners, revistes, documentals, inauguracions... i la reedició dels meus “Contes de riurau”. Els riuraus tornen a estar vius!
Dedicat a vosaltres amigues i amics, a les dones
i als homes que saben convertir les “quimeres romàntiques” en realitats
pràctiques, efectives, respectuoses i bellament útils.
Amb el desig que en 2015 es transformen en
realitat moltes quimeres, vos deixe el meu conte de cap d’any 2015 “Soliloqui del riurau”.
Salut i felicitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada