dissabte, 25 de juny del 2016

Breu reflexió sobre el Brexit.



A la ciutadania ens cou el brexit, no tant pel fet que una nació opte per abandonar l'Europa comuna, com perquè és evidència clara de la inoperància de la UE en resoldre els problemes que ens afecten.
 Dol veure allunyar-se aquell projecte de l'esquerra socialdemocrata d'una Europa defensora del benestar, del progrés social, dels drets humans, de la integració i de la convivència; per venir a  convertir-se en una Europa egoista, avariciosa, mercantilista, excloent, condicionada pel poder econòmic i els interessos financers de la dreta conservadora capitalista,
 El domini de la ideologia i les polítiques neoliberals a les Institucions de la Unió Europea, amb les seues mesures injustes i antisocials, és el verí que promou la desgana i la decepció anticomunitària. 
Tanmateix, la solució no està en abandonar la UE, sinó en fer fora el poder dels mercaders i les polítiques neoliberals.
Sí, ja sé que és difícil acabar amb el neoliberalisme que domina el món globalitzat, és a dir el liberalisme del segle XVIII amb el qual els amos dels diners s'han reciclat a les estructures econòmics i socials del segle XXI.
I com jo sí que crec en la diferència
ideològica i pràctica entre la dreta i l'esquerra, apuntaré, de manera breu, allò que els meus curts coneixements em mostren. 
CAL FER FORA: 
la dreta classista que apuja al poder i afona a la misèria;
el conservadorisme acomodat, tant de dreta com d'esquerra que hi ha a cada banda; 
el populisme oportunista, siga dretà o esquerrà, que també creix en cada part; 
la prepotència que menysprea l’experiència, per les seus errades, amb crítica destructiva; 
l’experiència que desdenya la crítica, i ignora l’autocrítica, de les errades comeses; 
els comportaments egòlatres, prepotents i arrogants; 
qualsevol cabdill salvapàtries que es considere possessor de la veritat. 
En conclusió, cal fer fora i acabar amb la manipulació, els arguments simplistes i la ignorància. 

divendres, 24 de juny del 2016

Nit de sant Joan

Nit de sant Joan, disputa entre la claror i la foscor,
conjura de l’esoterisme per dominar la realitat. 
Els focs ancestrals guarden les portes obertes del submón
perquè genis, bruixes, dimonis i esperits solts no les traspassen. 
Homes i dones, coronats amb garlandes,
salten fogueres en acte atàvic de purificació col.lectiva
que propicia la salut, la fortuna i l’amor.






divendres, 17 de juny del 2016

Les flames que derroten la natura



Dimecres, per a anar i tornar de Xàbia a Alzira, a la presentacio de "Llegir en Valencià les nostres cançons", ens vam desviar per Tavernes de Valldigna, seguint la carretera que creua la Vall. Comentàvem la preciositat i verdor del camp, de les muntanyes; admiràvem amb satisfacció la bellesa d'un paratge amb tanta historia com la Vall d'Alfandec. 
Hui, aquelles terres es commouen entre les flames que derroten la natura. Terrible incendi que ens corpren a tots els pobles valencians. 
Fins ma casa del Montgó arriba la boira del fum. 
Tant que costa fer País i amb quanta facilitat el destrossen els desaprensius!