diumenge, 26 de febrer del 2017

Pel llom del Cavall Verd

Res com una bona caminada per ventilar les boires polsoses acumulades als racons mentals.
I res millor que deixar anar les cames per un paratge amb vibracions històriques, panoràmica de perdre l'oremus, penyals amb punts de vertigen, rocams relliscosos, desfilada per crestes de carena que t'obliguen a mirar el terra i parar-se ara i adés a contemplar les valls d'un vessant i altre, al sud la Vall del Pop i de Xaló, al nord Vall de Laguar.
El matí cavalcant el llom pedrenc del Cavall Verd, i els desficis amuntegats de dies s'han esvaït com la boira matinal sota el sol hivernenc.
Amb tot, després de passar unes hores pels rocams de la muntanya que va acollir durant un mes els darrers moriscs valencians que es rebel.laren contra el Decret d'expulsió de 1609, encara tremole només pensar com pogueren sobreviure-hi amb les inclemències de l'oratge tardorenc, els perills dels penyarals i la falta d'aliment. Quant terrible havia de ser l'odi que els arribava dels cristians!





 













dimecres, 22 de febrer del 2017

Contra els assassins masclistes

3 dones assassinades en 24 hores, 5 en 3 dies.
5 assassins masclistes omplint de violència el nostre voltant, atemptant contra dones que coneixien. Quina classes de personatges conviuen amb nosaltres?
Quina classe de persones som nosaltres que suportem tants atemptats?
Quins virus violents contaminen de soca-rel aquesta societat?
 Ja prou feminicides!
Hem de treballar més i més per fer fora la podrida violència masclista, i no es qüestió només d'educació escolar, els mitjans de comunicació són primordials: una imatge publicitària, una seqüència d'una pel·lícula, una paraula d'una persona famosa pot acabar amb hores i hores de treball educatiu. #ensvolemvives #niunamenys

diumenge, 19 de febrer del 2017

Una senyora, conte del diumenge

La Veu PV ha publicat com a conte de diumenge un dels meus relats, per acabar les hores del cap de setmana amb unes lletres escrites.
Si jo em proclame ama i senyora del Montgó, hi ha qui se sent "senyora" d'unes simples ruïnes seguda en una cadira vella junt a la seua cort de cans de carrer. La felicitat no depèn de la matèria.

UNA SENYORA
Durant el dia, els seus dominis es reduïen  a l’espai escurçat que delimitava en els antics porxos una cinta blanca i roja, de la tercera a la quarta columna per la banda de fora i de l’enreixat a la porteria per la banda de dins. La seua llar era el tros de cobert d’un edifici en runes vedat al pas pel perill, i obert a les mirades com un aparador sense vidre arran  de sòl.  El sostre precari dels porxos la guaria de pluges, i l’orfandat de parets permetia que el vent, amic gatzarós, la bressolara a tota hora, li acaronara els cabells d’estopa argentada i li besara el front clivellat pels anys.
continua la lectura


diumenge, 12 de febrer del 2017

Primera Jornada per a Reflexionar sobre l'Educació que Volem

He tingut el gust de participar en la Primera Jornada per a Reflexionar sobre "l'Educació que Volem",  organitzada per AICMA. Ben important compartir  reflexions col.lectives sobre educació, sempre necessàries i més en el moment que vivim.
En la meua ponència havia de fer un repàs sobre la meua trajectòria docent.
Disposava de 30 minuts per a contar l'experiència de quasi 40 anys de treball en el món educatiu.
He emprat 40 minuts, un minut per any. Impossible condensar més!
Amb la intenció de facilitar el resum, havia posat dos subtítols explícits a la meua ponència "De les aules franquistes a les aules tic", "De la vietnamita a la pdi"... Però estava tan a gust...! hi ha tant a donar a conèixer! tant a reflexionar sobre educació!
 Endemés, a que moltes amistats no sabeu què es una vietnamita de fer còpies d'impressió? Havia d'explicar-ho. Gràcies als i les assistents per l' atenció, a Mar Chesa Pedros, amb qui he compartit taula, a Edu Bisquert Buigues, que em va convidar, i a l'AICMA per l'oportunitat de reflexionar sobre l'Educació que Volem.
Article en Xàbia al Dia